Opinió

El diner no val res

El preu oficial del diner no deixa als bancs centrals prou espai per moure's

El diner és una mer­ca­de­ria i com a tal té el seu cost, que és l'interès que paguem quan dema­nem un crèdit o el ren­di­ment que cobrem, quan el posem en un dipòsit ban­cari o com­prem un valor de renda fixa. El tipus d'interès per­met tra­di­ci­o­nal­ment regu­lar el sis­tema finan­cer: si puja, la demanda de crèdit baixa, perquè es tracta d'una mer­ca­de­ria cara, i l'estalvi creix; si baixa, s'esti­mula la demanda cre­ditícia, ja que el ren­di­ment del diner afa­vo­reix el con­sum, i l'estalvi baixa. Segons un estudi que va fer Mil­ton Fri­ed­man, un premi Nobel d'Eco­no­mia, la mit­jana del preu del diner ha estat al vol­tant del 4%, però jo recordo haver vist el 12% durant els anys vui­tanta del segle pas­sat i ara tenim el 0,25% de l'euro, fixat pel Banc Cen­tral Euro­peu, el mateix que el dòlar ame­ricà. El Japó va pas­sar una bona tem­po­rada amb un interès del 0% en un intent d'esti­mu­lar el crèdit i el con­sum, sense grans resul­tats. Hem arri­bat a un punt en què el diner –ofi­ci­al­ment– no té valor i està a uns nivells del tipus d'interès en els quals els bancs cen­trals –l'euro­peu, la Reserva Fede­ral ame­ri­cana– no tenen espai per moure's. Però demani un crèdit a un banc i veurà si li donen. I a mi, un gran banc espa­nyol em va car­re­gar fa qua­tre dies el 24% d'interès per un des­co­bert que vaig tenir en el compte cor­rent durant 4 o 5 dies. D'això en dic un sis­tema finan­cer dese­qui­li­brat.

Europa té un sis­tema finan­cer dese­qui­li­brat, amb uns estats amb eco­no­mies dese­qui­li­bra­des. La majo­ria per­ta­nyen a la Unió Euro­pea, però alguns no, com Suïssa. N'hi ha 28 que tenen l'euro com a moneda comuna, men­tre que estats tan repre­sen­ta­tius com ara la Gran Bre­ta­nya, Suècia i Dina­marca man­te­nen la seva. La situ­ació econòmica també és molt dife­rent, amb estats que crei­xen i gua­nyen ter­reny i amb altres que estan amb l'aigua al coll; alguns als quals cal­dria esti­mu­lar i a altres fre­nar; alguns que poden entrar en un procés d'inflació –pèrdua del valor adqui­si­tiu de la moneda– i altres en un procés de deflació –jus­ta­ment el feno­men con­trari–. Els tipus d'interès també estan dese­qui­li­brats. El Banc Cen­tral Euro­peu cedeix el diner al 0,25% als grans bancs, quan con­si­dera que el risc és nul. A par­tir d'aquí, anem sumant la prima pels ris­cos assu­mits segons el país al qual el dei­xem i les con­di­ci­ons del préstec, fins al 24% que em van apli­car a mi.

Sóc euro­pe­ista de cor i crec en una Europa on Cata­lu­nya esti­gui inte­grada, però amb plena sobi­ra­nia cul­tu­ral, edu­ca­tiva, admi­nis­tra­tiva i que recapti els seus impos­tos. Hem de bus­car, en canvi, un apro­pa­ment en la política fis­cal, labo­ral i econòmica si no volem que el nos­tre con­ti­nent sigui un gui­ri­gall. Ja tenim la monetària, que és l'euro, però amb for­tes dis­crepàncies, ja que per a Ale­ma­nya el diner té un cost –la prima de risc–, per a l'Estat espa­nyol, un altre de més ele­vat, i per a Cata­lu­nya és un mer­cat fora del seu abast, ja que no li dei­xen diners direc­ta­ment, si no és a través de l'Estat espa­nyol. La cre­ació d'una unió fis­cal euro­pea comuna serà llarga. Com la labo­ral, o l'econòmica en gene­ral. No sé si tot­hom se n'adona, però no hi ha una altra alter­na­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia