En defensa dels Mossos

Com que vivim en un país inqui­si­to­rial de blancs i negres, on els mati­sos són sis­temàtica­ment igno­rats, expo­saré ràpida­ment el meu punt de vista en relació amb els exces­sos poli­ci­als, que malau­ra­da­ment sem­pre n'hi ha i sem­pre n'hi haurà. Els Mos­sos que se sal­tin la llei, i així ho dic­ta­mini un jutge, han de ser expul­sats per sem­pre del cos i han de com­plir la sentència que els per­to­qui. I crec que els mem­bres de les for­ces de segu­re­tat hau­rien de que­dar sem­pre al marge de la política d'indults. No hi ha res menys edi­fi­cant que veure com evi­ten la justícia aquells que, pre­ci­sa­ment, han de fer-la com­plir. Dit d'una manera gràfica: cal eli­mi­nar les pomes podri­des del cis­tell perquè no facin malbé la resta de pomes.

Crec, també, que hi ha algun pro­blema amb alguns agents. I estic con­vençut que l'ori­gen d'aquest con­flicte s'ha de bus­car en la pressa per crear i des­ple­gar una poli­cia autòctona. Aquesta urgència va afa­vo­rir que es fes­sin pro­mo­ci­ons exces­si­va­ment grans i que s'abaixés el llistó i el fil­tratge d'accés. Només cal par­lar amb per­so­nes conei­xe­do­res del procés de selecció per saber que molts can­di­dats sus­pe­sos repe­tien les pro­ves sis­temàtica­ment cada any fins que acon­se­guien entrar dins del cos. Es va pri­o­rit­zar la quan­ti­tat per damunt de la qua­li­tat, i ara en paguem alguna con­seqüència. Però aquests pro­ble­mes pun­tu­als no jus­ti­fi­quen en cap cas la cam­pa­nya d'atacs sis­temàtics con­tra el cos. La inten­ci­o­na­li­tat política d'aquesta cam­pa­nya és evi­dent. Només cal fer-se una pre­gunta clàssica. Cui pro­dest? Molt sen­zill; bene­fi­cia la poli­cia espa­nyola i la Guàrdia Civil, i en paral·lel per­ju­dica l'auto­go­vern de Cata­lu­nya i el seu pres­tigi. Qui orga­nitza aquesta cam­pa­nya també orga­nitza les cam­pa­nyes con­tra TV3 i l'escola cata­lana. Aquests tres ele­ments (mit­jans pro­pis, escola pròpia i poli­cia pròpia) són els tres pilars sobre els quals hem cons­truït un país. Algú creu que hauríem pogut fer la Via Cata­lana sense els Mos­sos d'Esqua­dra?

Dono per des­comp­tats i pre­vi­si­bles els atacs pro­vi­nents de Madrid i dels seus ten­ta­cles polítics i mediàtics a casa nos­tra. Allò que em sorprèn, però, és que tin­guin la con­nivència entu­si­asta i acrítica de diver­sos sec­tors de la soci­e­tat cata­lana que es recla­men, para­do­xal­ment, sobi­ra­nis­tes. Es pot tenir una acti­tud vigi­lant i enèrgica en relació amb els mos­sos des del sobi­ra­nisme? Evi­dent­ment. Però una cosa és vet­llar per la qua­li­tat democràtica del cos i l'altra, ben dife­rent, és l'atac sis­temàtic con­tra la poli­cia cata­lana, degra­dant-ne la imatge pública de manera cons­ci­ent i vol­guda. És un joc perillós que només s'explica per la inconsciència o pel fet de tre­ba­llar dis­cre­ta­ment per als de l'altre cantó. No siguem inge­nus.

D'aquests atacs con­tra la poli­cia cata­lana, el més mise­ra­ble, amb molta diferència, és el que arriba des d'ICV. Obli­den els diri­gents eco­so­ci­a­lis­tes que Joan Saura va ser con­se­ller d'Inte­rior entre els anys 2006 i 2010, període durant el qual es va fer un ús inten­siu de les bales de goma i algu­nes per­so­nes van per­dre un ull? És clar que no ho obli­den, però els interes­sos par­ti­dis­tes i el setge al govern estan, a ulls de Joan Her­rera, per damunt de l'ètica política. També hi té molt a veure el pànic que ICV té davant del crei­xe­ment de la CUP i l'espec­tre de Procés Cons­ti­tu­ent. Per això el dipu­tat David Com­pa­nyon es mani­fes­tava l'altre dia pel car­rer cri­dant ale­gre­ment que “la poli­cia tor­tura i assas­sina”. En qual­se­vol país euro­peu el seu par­tit l'hau­ria desau­to­rit­zat de manera ful­mi­nant per irres­pon­sa­ble.