Opinió

L'acord de Ginebra

El gir de la política exterior d'Obama ha deixat amb el pas canviat els seus principals aliats a la regió

No sem­pre les notícies són dolen­tes. L'acord sig­nat a Gine­bra entre l'Iran i el G5+1 (els cinc països que tenen dret a vet en el Con­sell de Segu­re­tat de les Naci­ons Uni­des –els Estats Units, Rússia, la Xina, el Regne Unit i França– més Ale­ma­nya) és una fines­tra a l'espe­rança, tot i que tem­po­ral (té una vigència de sis mesos), en la com­pli­cada situ­ació de l'Ori­ent Mitjà. Aquest acord per­metrà a l'Iran pro­duir urani enri­quit al 5%, insu­fi­ci­ent per a usos mili­tars, i l'obliga a diluir al 5% l'estoc d'urani enri­quit al 20%. Alhora, l'Iran renun­cia a no ins­tal·lar noves cen­tri­fu­ga­do­res, a para­lit­zar la cons­trucció del reac­tor d'aigua pesada d'Arak, que podria pro­duir plu­toni amb fina­li­tats mili­tars, i a per­me­tre les ins­pec­ci­ons inter­na­ci­o­nals; i el G5+1 es com­pro­met a reduir les san­ci­ons i a des­blo­que­jar els fons ira­ni­ans a l'estran­ger per un valor pròxim als 7.000 mili­ons de dòlars. Allò que no havia estat pos­si­ble amb Mah­mud Ahma­di­ne­jad s'ha fet rea­li­tat amb Has­san Rohani i àdhuc ha rebut la bene­dicció de l'intran­si­gent líder suprem, l'aia­tol·là Ali Kha­me­nei. Què ha can­viat perquè l'acord hagi estat pos­si­ble?

En pri­mer lloc, la des­es­pe­rada situ­ació econòmica de l'Iran, que, fruit de les san­ci­ons i els embar­ga­ments, empit­jora de manera alar­mant dia dar­rere dia amb una inflació crei­xent i una manca de pro­duc­tes bàsics pro­ce­dents de la impor­tació que accen­tuen el males­tar social d'una població cas­ti­gada pels errors i les pro­vo­ca­ci­ons dels seus diri­gents. El blo­queig inter­na­ci­o­nal mal­me­tia a més els nego­cis i els bene­fi­cis d'antics diri­gents (avui pas­sats per prag­ma­tisme als deno­mi­nats “refor­mis­tes” o “crítics”) com Akbar Hasemi Raf­sand­jani.

En segon lloc, el pre­si­dent Barack Obama no es pot per­me­tre invo­lu­crar els Estats Units en un altre con­flicte a l'Ori­ent Mitjà, on la inter­na­ci­o­na­lit­zació de la guerra de Síria i la presència de grups radi­cals de l'entorn d'Al-Qaida amenaça de deses­ta­bi­lit­zar encara més la regió. Tam­poc els socis euro­peus desit­gen invo­lu­crar-se en un con­flicte con­tra la prin­ci­pal potència regi­o­nal (excepció feta d'Israel). I Rússia i la Xina s'opo­sen a qual­se­vol acció mili­tar con­tra l'Iran. A més, una dècada de san­ci­ons i embar­ga­ments no havien ser­vit per posar fi a la car­rera nuclear ira­ni­ana. I, tan­ma­teix, Obama és qui ha sor­tit més mal­pa­rat de l'acord davant de l'opo­sició dels repu­bli­cans, dis­po­sats a apro­var noves san­ci­ons a l'Iran en el Congrés, i de molts demòcra­tes que es mal­fien de les bones inten­ci­ons de Tehe­ran.

En ter­cer lloc, els enfron­ta­ments comu­ni­ta­ris que sac­se­gen l'Ori­ent Mitjà ame­na­cen l'esta­bi­li­tat àdhuc d'aquells règims que els impul­sen i cal, per tant, la col·labo­ració de Tehe­ran per apai­va­gar-los. De la neces­si­tat s'ha fet vir­tut.

Final­ment, l'acord ha estat una victòria de la diplomàcia i del poder tou euro­peu. Això no obs­tant, és un acord limi­tat en el temps i caldrà seguir nego­ci­ant per arri­bar a un acord defi­ni­tiu. I, com era ine­vi­ta­ble, tot­hom ha venut l'acord pen­sant en la seva cli­en­tela. Per Kha­me­nei es reco­neix el dret de l'Iran a enri­quir urani, mis­satge diri­git al sec­tor més dur i radi­cal del règim, i per la Casa Blanca s'ha posat fre al pro­grama nuclear iranià. És, sens dubte, un bon acord o el millor dels acords pos­si­bles. Però ni Riad ni Tel-Aviv ho veuen de la mateixa manera perquè con­si­de­ren que per­metrà a l'Iran fabri­car la bomba atòmica i no des­car­ten la pos­si­bi­li­tat d'actuar con­jun­ta­ment con­tra el país xiïta. Cosa poc pro­ba­ble, perquè s'han que­dat sols davant d'un acord que la majo­ria veu com un avanç en el camí de la pau a la regió. De fet, el gir de la política exte­rior d'Obama ha dei­xat amb el pas can­viat els seus prin­ci­pals ali­ats a la regió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia