Temps de parlar clar

El temps d'incer­tesa del procés català cap a la inde­pendència entrarà d'aquí a tres o qua­tre set­ma­nes a la recta final. Tenim un munt de senyals que ens indi­quen que el temps de les ambigüitats i les mit­ges tin­tes està arri­bant al punt d'esgo­ta­ment. Tant a Cata­lu­nya com a Espa­nya cadascú comença a ocu­par el seu lloc i es pre­para per fer front a la bata­lla defi­ni­tiva. Una bata­lla que serà pacífica i democràtica, però que no serà un camí de roses.

No és casual que el pre­si­dent Rajoy, que es carac­te­ritza per no posar mai la cara ni res­pon­dre mai amb clare­dat cap pre­gunta, s'hagi fet fer d'una forma bar­ro­era i patètica una pre­gunta sobre el tema per part de l'agència esta­tal de notícies, que va res­pon­dre lle­gint (és clar) una res­posta pre­cui­nada que inten­tava obte­nir el suport del pre­si­dent francès Hollande, que va fugir d'estudi entre asto­rat i diver­tit.

A casa nos­tra, també s'aca­ben les con­fu­si­ons. Amb l'excepció incom­pren­si­ble d'Ini­ci­a­tiva, que en un error estratègic nota­ble insis­teix a man­te­nir-se en una ambigüitat insos­te­ni­ble, la resta de for­ces polítiques cata­la­nes han acla­rit la seva posició. El PSC s'ha ali­neat amb l'uni­o­nisme, jun­ta­ment amb el PP i Ciu­da­da­nos, i la resta aca­ba­ran de situar-se abans de final d'any, en què s'haurà aca­bat aquest sai­net irre­lle­vant de la pre­gunta i la data. Per Duran i Unió no cal pre­o­cu­par-se: faran el que digui el pre­si­dent Mas i Con­vergència, com sem­pre. I, si cal, cri­da­ran “Visca Cata­lu­nya lliure”.

A par­tir del gener del 2014 començarà un altre par­tit. El par­tit de govern haurà de dir explícita­ment si vol o no una Cata­lu­nya inde­pen­dent, i s'haurà de des­gra­nar un argu­men­tari com­plet i deta­llat de com serà la nova Cata­lu­nya, tal com ha fet aquesta set­mana el Par­tit Naci­o­nal Escocès amb el seu lli­bre blanc. El con­se­ller Homs ens va donar aquesta set­mana un bon exem­ple de la clare­dat que neces­si­tem en par­lar molt clara­ment de la futura diplomàcia cata­lana (atenció amb el temps ver­bal que eli­mina el con­di­ci­o­nal): “Quan Cata­lu­nya sigui un país inde­pen­dent estarà molt lluny del que gas­ten d'altres” en acció exte­rior, va decla­rar.