Mariano Wallace

Alex Sal­mond ha pre­sen­tat el lli­bre blanc de la inde­pendència per ven­dre els avan­tat­ges del sí en el referèndum a Escòcia. Un referèndum que, per ara, gua­nya­ria el no amb el 47% dels vots. El sí suma, de moment, un 38% de suports. Al marge de pre­sen­tar una Arcàdia feliç amb menys impos­tos i més estat del benes­tar, i de les par­ti­cu­la­ri­tats ja cone­gu­des, s'hi deixa clar que el nou país dema­na­ria l'adhesió a la UE en cas de ser expul­sat, per tor­nar-ne a for­mar part el 24 de març del 2016, dia de la inde­pendència defi­ni­tiva. Sal­mond, hàbil i diplomàtic, mai ha vol­gut mani­fes­tar-se sobre Cata­lu­nya. En una entre­vista con­ce­dida a l'Avui el desem­bre del 2008 a l'hotel Majèstic va dir coses com “no em cor­res­pon a mi reco­ma­nar res als cata­lans”. O “Espa­nya als espa­nyols, Cata­lu­nya als cata­lans i Escòcia al senyor Sal­mond”. O “l'últim que vol­drien els cata­lans és que un escocès els vingués a dir què han de fer”. En canvi, en la recent cimera his­pa­no­fran­cesa, Mari­ano Rajoy es va per­me­tre el luxe d'entrar en afers interns d'un altre estat: “M'agra­da­ria que es pre­sentés amb rea­lisme als esco­ce­sos la con­seqüència d'aquesta secessió, perquè els ciu­ta­dans tenen dret a estar molt ben infor­mats quan han de pren­dre deci­si­ons d'aquesta enver­ga­dura. Una regió que obtingués la inde­pendència d'un estat de la UE, que­da­ria fora de la Unió.” Rajoy va tor­nar a come­tre l'error d'inter­na­ci­o­na­lit­zar, de retruc, la causa cata­lana. I va veure com François Hollande sí que evi­tava cap comen­tari, ni a favor ni en con­tra, de Cata­lu­nya, perquè és una qüestió que com­pe­teix “a la sobi­ra­nia espa­nyola”, cosa que venint d'un estat jacobí deu irri­tar La Mon­cloa. Però, sobre­tot, Mari­ano Wallace, que ja és una màquina de fabri­car inde­pes cata­lans, es va rebel·lar com l'arma secreta per fer aug­men­tar els suports del sí a Escòcia. A ningú li agrada que vin­guin de fora a treure el Papu.