Salvem els aiguamolls

Els Aigua­molls de l'Empordà –allò que queda dels vas­tos aigua­molls on caçava ànecs el gran escrip­tor i gran amant de la natu­ra­lesa Pru­denci Ber­trana– estan sal­vats i ben sal­vats. Però va ser pels pèls, quasi de mira­cle, que no van que­dar aigua­secs per sem­pre, com va que­dar ben expli­cat al docu­men­tal Entre el cel i la terra emès per TV3 fa uns dies. De la nar­ració d'aquells fets es des­pre­nen unes quan­tes con­clu­si­ons.

Els aigua­molls es van sal­var gràcies a qua­tre eixe­le­brats, joves bar­buts a bord de Dya­nes i Dos Cavalls que cons­tituïen l'estampa del pro­gre ofi­cial dels anys setanta. Amb audàcia, per­se­ve­rança i intel·ligència van pro­moure la sen­si­bi­li­tat pro­tec­ci­o­nista fins que Sal­vem els aigua­molls va esde­ve­nir un cla­mor a l'Empordà pri­mer i després a tota la soci­e­tat cata­lana. Als anys 70 es man­te­nia el des­ar­ro­llismo de la dic­ta­dura, per a la qual mal­me­tre el ter­ri­tori en bene­fici del turisme i la indústria era el més nor­mal del món. Tot just començava a par­lar-se d'eco­lo­gia.

Avui està molt més estès el res­pecte pel medi natu­ral, però el poder econòmic –espe­cu­lació– i el polític, amb l'excusa del turisme indis­cri­mi­nat, la inversió i els llocs de tre­ball, con­ti­nuen mini­mit­zant els impac­tes devas­ta­dors del crei­xe­ment des­con­tro­lat. La con­tes­tació con­ti­nua essent necessària, però aquells qua­tre bar­buts ara són milers i tenen totes les edats. Saben que és pos­si­ble sal­var, pro­te­gir, res­pec­tar, har­mo­nit­zar els espais amb l'acti­vi­tat humana. Abans era un cla­mor, avui és una exigència categòrica: no es pot degra­dar més l'entorn. A la llarga té un gran ren­di­ment social i econòmic.

I una altra con­si­de­ració. Els pro­ta­go­nis­tes d'aquell sal­va­ment mira­culós expli­quen que els va ser favo­ra­ble el des­con­cert polític creat en la tran­sició de la dic­ta­dura a la democràcia. Jus­ta­ment avui patim les con­seqüències de no haver apro­fi­tat a fons aquell des­con­cert polític.