Prada com a mirall de l’independentisme

Si la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu ha estat al llarg de la història un gran fòrum de debat ideològic català i un viver d’auto­es­tima naci­o­nal, la 54a edició acaba de tan­car les por­tes reflec­tint la divisió que impera en l’inde­pen­den­tisme a con­seqüència de la repressió de l’Estat i del grau de pati­ment per­so­nal que estan dis­po­sats a defen­sar com a assu­mi­ble els par­ti­da­ris de con­ti­nuar ten­sant la corda amb l’Estat i els que pre­fe­rei­xen asseure-s’hi per veure si se’n pot treure alguna cosa. El cas Borràs, encara pen­dent de tan­car, ha pla­nat sobre l’UCE i ha ater­rat de cop en l’última jor­nada, amb la pri­mera inter­venció de la pre­si­denta del Par­la­ment després que li hagin apli­cat la sus­pensió. Borràs ha enves­tit con­tra gai­rebé tots els actors de l’inde­pen­den­tisme. A ningú li ha pas­sat per alt que quan ella ha retret al govern que tin­gui una línia auto­no­mista no ha fet dis­tin­ci­ons entre els dos par­tits que el for­men, com si alguna cosa s’hagués esquer­dat entre Junts i la seva pre­si­denta. Amb poques excep­ci­ons, a Prada, cadascú ha tirat per la seva banda, ha par­lat pen­sant en els seus i s’ha transac­ci­o­nat més aviat poc. Escas­ses com­pli­ci­tats, menys con­sens estratègic i posi­ci­ons ja cone­gu­des i con­fron­ta­des sobre el cas Borràs, la taula de nego­ci­ació, el futur del govern i, en gene­ral, sobre l’estratègia de l’inde­pen­den­tisme. Fins i tot l’estre­lla mediàtica de la cita nord-cata­lana, l’expri­mer minis­tre escocès Alex Sal­mond, ha exhi­bit una des­con­cer­tant capa­ci­tat d’ofe­rir titu­lars apa­rent­ment dis­pars segons la posició ideològica del mitjà que tenia a davant. També és simp­tomàtic que, a tres set­ma­nes de l’11 de setem­bre, la Diada hagi tin­gut una presència secundària, allu­nyada del caire de gran cita de l’inde­pen­den­tisme que tenia.

En paral·lel, Pere Ara­gonès ha for­mu­lat una pro­posta des de Bar­ce­lona, en una entre­vista per entre­gues, que subs­tan­ciarà en el debat de política gene­ral però que té un con­cepte clau, la paraula ‘inclu­siu’. Saber què i qui vol incloure el pre­si­dent en aquesta fórmula ‘inclu­siva’ serà un indici clar de si té poten­cial per des­llo­ri­gar alguna cosa.