El CEO i les dues cares de l’independentisme

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Toni Romero, Susanna Oli­veira, Anna Ser­rano, Dolors Bellés, Teresa Márquez i Maria Palau.

De l’onada del CEO que s’acaba de fer pública se n’ha vol­gut des­ta­car el lide­ratge del PSC i el retrocés d’ERC. Tot depèn de quina referència es pren­gui, perquè si bé els soci­a­lis­tes incre­men­ta­rien el nom­bre de dipu­tats res­pecte a la com­po­sició actual del Par­la­ment fins a ser la pri­mera força i els repu­bli­cans en per­drien, si els resul­tats es com­pa­ren amb l’ante­rior baròmetre el que es dibuixa és una lleu tendència a la baixa de tots dos. Passa també amb Junts, que tot i que per­dria escons res­pecte a les últi­mes elec­ci­ons, recu­pera ter­reny clara­ment en relació amb l’onada ante­rior. Tam­poc es pot pas­sar per alt que les for­ces que el CEO detecta com a capa­ces d’aglu­ti­nar vot entre la franja d’inde­ci­sos són jus­ta­ment el PSC i ERC, per­ce­buts com a eines útils per ori­en­tar cap a la gestió l’acció de govern en temps d’escassa substància en el debat naci­o­nal i d’ínfims estímuls posi­tius des dels par­tits inde­pen­den­tis­tes. Pre­nent les for­qui­lles per la zona mit­jana, ERC, Junts i la CUP no suma­rien i, a mesura que s’acos­tin les elec­ci­ons, totes tres for­ma­ci­ons hau­ran d’acla­rir si en por­ten alguna de cap per rever­tir aquesta situ­ació, sem­pre que no sigui massa tard.

El suport a la inde­pendència pro­por­ci­ona des de fa diver­ses ona­des una imatge gai­rebé con­ge­lada, inter­pre­tada des de l’espa­nyo­lisme com una der­rota de l’inde­pen­den­tisme, sense cap intenció d’apro­fun­dir-hi. Més aviat és tot el con­trari. Si bé el 50% dels cata­lans decla­ren que vota­rien no en un referèndum, que el 43% –un punt més que en l’estudi ante­rior– es man­tin­gui fidel al sí demos­tra com n’és de sòlid el suport a un estat propi. Sense referèndum a l’horitzó –amb un demo­li­dor 77% que el reclama–, amb una taula de nego­ci­ació des­man­te­llada ‘sine die’ i amb el des­gast de les des­a­vi­nen­ces i retrets entre els tres actors de l’inde­pen­den­tisme par­la­men­tari, que el suport a la inde­pendència no hagi retro­ce­dit a valors de temps pretèrits és símptoma que les arrels són pro­fun­des i que en el moment que emer­geixi una figura o un ele­ment que recu­peri la ini­ci­a­tiva, els blocs es mou­ran, el 7% que ara no es decanta ho haurà de fer i el sí podrà aspi­rar de nou a ser gua­nya­dor.