Que la CPE no sigui una foto de família més

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per: Xevi Sala, Xevi Masachs, Anna Puig, Núria Astorch, Susanna Oli­veira, Toni Romero, Anna Ser­rano, Sara Muñoz, Teresa Màrquez i Irene Case­llas.

Forçada a reo­ri­en­tar la seva política exte­rior i a reforçar les seves fron­te­res perifèriques, la Unió Euro­pea ha cele­brat la segona cimera de la Comu­ni­tat Política Euro­pea (CPE) amb l’objec­tiu indis­si­mu­lat d’esce­ni­fi­car l’aïlla­ment de Rússia. El full de ruta fun­da­ci­o­nal d’una ins­ti­tució ins­pi­rada pel pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, el 2022, de fet ja plan­te­java la neces­si­tat de donar res­posta als rep­tes cre­ats a par­tir de la guerra a Ucraïna, posant l’accent en la cre­ació d’un marc de debats polítics i estratègics sobre el futur de la Unió. A la pràctica, pesa més que mai la neces­si­tat d’enfor­tir la segu­re­tat i l’esta­bi­li­tat, i en la tro­bada cele­brada a Moldàvia s’hi han con­vi­dat països afins a Rússia com ara Sèrbia, Hon­gria, Armènia i l’Azer­baid­jan. A més, la par­ti­ci­pació del pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha posat ine­vi­ta­ble­ment el focus en la guerra i en la neces­si­tat d’acce­le­rar l’ingrés dels ucraïnesos en un altre club, en aquest cas l’OTAN.

En rea­li­tat, doncs, del que es tracta al cap­da­vall és de defen­sar en tots els àmbits pos­si­bles els interes­sos geo­es­tratègics dels socis i, de pas­sada, dels ali­ats nord-ame­ri­cans, que com sem­pre des de la distància mouen els fils i deci­dei­xen el moment i la inten­si­tat de les noves reme­ses d’ajuda mili­tar a Zelenski. El Krem­lin va adver­tir que segui­ria de prop la cimera mol­dava i els acords que en sor­tis­sin perquè ha entès per­fec­ta­ment el mis­satge. Però més impor­tant que Ucraïna vul­gui lli­gar el seu destí a les ins­ti­tu­ci­ons civils i mili­tars comu­nitàries és que la mateixa UE s’encari al futur immi­nent reno­vant amb uni­tat d’acció l’aposta pels drets civils i la pros­pe­ri­tat. Men­tres­tant, el nou fòrum de debat no acaba d’acla­rir si és una aposta redun­dant, tenint en compte els pre­cep­tes fun­da­ci­o­nals de la UE, o si és necessària per acos­tar-se als països veïns en un con­text bèl·lic i de crisi econòmica. Tam­poc es pot pas­sar per alt que la seva posada en marxa ha des­per­tat reticències inter­nes entre alguns països que hi veuen ganes de fre­nar el procés d’ampli­ació i la mateixa entrada d’Ucraïna. Per això, si de la CPE tan sols n’obte­nim una altra foto­gra­fia de família, les cime­res ser­vi­ran de poc.