El Tribunal Constitucional es torna a retratar

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol ha tor­nat a demos­trar que no li costa gens posar-se en evidència quan es tracta de man­te­nir la repressió con­tra l’inde­pen­den­tisme català. Aquesta vegada la mani­o­bra ha con­sis­tit a apro­fi­tar el con­trol dels magis­trats con­ser­va­dors que atorga el període de vacan­ces per forçar una reso­lució con­tra el recurs d’empara de Car­les Puig­de­mont i Toni Comín en relació amb l’ordre de detenció del Tri­bu­nal Suprem. L’objec­tiu indis­si­mu­lat era sal­tar-se la majo­ria pro­gres­sista –més sen­si­ble a res­pec­tar els drets dels exi­li­ats– i l’excusa, una supo­sada urgència que no resis­teix una anàlisi jurídica amb un mínim de rigor. El movi­ment ha estat tan matus­ser que fins i tot la fis­ca­lia de l’Estat s’ha afa­nyat a inter­ve­nir anun­ci­ant la pre­sen­tació d’un recurs con­tra aquesta supo­sada urgència per acon­se­guir que s’hi pro­nunciï el ple després de vacan­ces. La cele­ri­tat d’una ins­ti­tució que acos­tuma a aga­far-se amb molta calma els seus pro­nun­ci­a­ments pre­ci­sa­ment per asse­gu­rar la soli­desa dels argu­ments ha retra­tat uns magis­trats que han posat al davant les ganes d’apro­fi­tar l’ocasió, tenint en compte que els advo­cats de Puig­de­mont i Comín van pre­sen­tar el recurs el 31 de juliol.

Tot ple­gat con­vida a ana­lit­zar, una vegada més, què hi pot haver al dar­rere d’unes deci­si­ons que hau­rien d’obeir estric­ta­ment a cri­te­ris jurídics. La pressa dels magis­trats con­ser­va­dors coin­ci­deix amb les nego­ci­a­ci­ons dis­cre­tes que l’inde­pen­den­tisme català manté amb el PSOE i amb Sumar de cares a una pos­si­ble inves­ti­dura de Pedro Sánchez. I l’entrada en joc de la dreta judi­cial és evi­dent que no afa­vo­reix un bon clima per al desen­vo­lu­pa­ment d’aques­tes con­ver­ses. En qual­se­vol cas, que la més alta ins­ti­tució de la judi­ca­tura espa­nyola es com­porti amb tanta lleu­ge­resa és un senyal clar de la poca con­fiança que s’hi pot tenir. Però que això suc­ce­eixi quan el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­peu té en el punt de mira l’actu­ació dels jut­ges espa­nyols en relació amb el Procés és una arma de doble tall que se’ls pot girar en con­tra. Tirar la pilota enda­vant pot ser­vir per gua­nyar temps, però la dar­rera i espe­rem que més asse­nyada paraula la tindrà Europa.