Res pot salvar Rubiales de la dimissió

Les dis­cul­pes del pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol, Luis Rubi­a­les, pel petó a Jen­ni­fer Her­moso en l’entrega de meda­lles en el mun­dial de fut­bol arri­ben tard, són forçades per la pressió política i mediàtica, i no l’exi­mei­xen de pre­sen­tar la dimissió imme­di­ata. La reacció sin­cera del pre­si­dent de la RFEF va ser la que va etzi­bar amb l’eufòria encara des­bor­dada diu­menge quan va qua­li­fi­car de “«gili­po­llas»”, “«ton­tos del culo»” i “«prin­gaos»’ els que li van retreure una con­ducta que no es pot excu­sar ni per l’esclat que el diri­gent canari va expe­ri­men­tar pel tri­omf en un mun­dial que ell afron­tava sen­tint-se dèbil per la seva defensa tan­cada d’un selec­ci­o­na­dor rebut­jat per un ampli sec­tor de les juga­do­res, les que han renun­ciat a com­pe­tir-hi i les que, havent-lo dis­pu­tat, han optat per l’auto­gestió de la plan­ti­lla, a banda del tècnic Jorge Vilda. Sobre la gespa de l’estadi, en una cerimònia de caire pro­to­col·lari, les abraçades efu­si­ves ja que­da­ven extem­porànies, però el petó per força a Her­moso res­pon a parts iguals a un abús de poder i a una violència mas­clista. Perquè en aquell moment Rubi­a­les actua com a cap, però també com a mas­cle domi­nant. No és gratuït afir­mar que després d’una final d’equips d’homes, el pre­si­dent no hau­ria pas­sat d’una encai­xada de mans i una abraçada mesu­rada. Les jus­ti­fi­ca­ci­ons poste­ri­ors des­qua­li­fi­cant les crítiques dela­ten que Rubi­a­les no era cons­ci­ent de la gra­ve­tat i la trans­cendència dels fets que havia pro­ta­go­nit­zat. O, el que és el mateix, que té una visió androcèntrica i patri­ar­cal tan pro­funda i arre­lada que li fa impos­si­ble una apro­xi­mació empàtica al femi­nisme.

Rubi­a­les tam­poc tenia cap dret a empas­ti­far el gran dia d’unes juga­do­res que esta­ven tocant el cel, que fa uns anys havien d’ama­gar la passió pel fut­bol i que rebran com a cam­pi­o­nes un premi (250.000 euros) que la majo­ria de com­pa­nyes de la lliga esta­tal tar­den de cinc a deu anys a ingres­sar. El gest de forçar Her­moso també és una galleda d’aigua freda, una frus­tració per a mili­ons de dones i nenes que han seguit el mun­dial i que cre­uen que és pos­si­ble que el tra­jecte per reta­llar distàncies entre l’esport de dones i el d’homes és irre­ver­si­ble.