La mort sobtada de Prigojin

La mort sob­tada de Yev­gueni Pri­go­jin, cap suprem del Grup Wag­ner i el seu exèrcit de mer­ce­na­ris, que fa dos mesos van aban­do­nar el front de guerra a Ucraïna per rebel·lar-se con­tra la jerar­quia mili­tar russa amenaçant l’auto­ri­tat de Vladímir Putin, neteja una vegada més l’horitzó de l’autòcrata rus i deixa oberta de bat a bat la hipòtesi de l’assas­si­nat d’estat. El Krem­lin obrirà una inves­ti­gació ofi­cial per esbri­nar les cau­ses de l’explosió que va fer esta­ve­llar l’avió pri­vat que conduïa a Mos­cou Pri­go­jin, el seu lloc­ti­nent i els seus guar­da­es­pat­lles, però la qüestió és que ningú n’espera la veri­tat, perquè ningú con­fia en l’hones­te­dat del règim lide­rat per Putin, ni en la capa­ci­tat de l’Estat rus per asse­nya­lar-se a si mateix com a res­pon­sa­ble si la inves­ti­gació així ho deter­minés. En el fons, però, el prin­ci­pal motiu de la des­con­fiança és que la hipòtesi que el Krem­lin o el mateix Putin hagin orde­nat l’exe­cució de qui havia estat estret aliat i amic per­so­nal del pre­si­dent, abans de con­ver­tir-se en “traïdor” i “ene­mic de Rússia”, és la més ver­sem­blant i resulta abso­lu­ta­ment plau­si­ble a ulls del món. Encaixa del tot en la crònica negra de l’eli­mi­nació de tots els que s’opo­sen o ame­na­cen el poder de Putin, encara que la seva des­a­pa­rició pugui sem­blar un acci­dent. I encaixa, defi­ni­ti­va­ment, en la forma d’actuar d’una Rússia gover­nada per un exmem­bre del KGB, cada cop més tota­litària, que no dubta a actuar de forma agres­siva, tant en clau interna per desac­ti­var l’opo­sició i garan­tir el con­trol polític del país (cas Navalni), com en clau externa per impo­sar els seus interes­sos geo­polítics i econòmics, fins i tot pro­vo­cant una guerra com la d’Ucraïna. Aquesta acti­tud haurà por­tat Putin i el seu règim al descrèdit inter­na­ci­o­nal i a no poder par­ti­ci­par física­ment en la cimera de les potències emer­gents (BRICS) per esqui­var l’ordre de detenció del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal de la Haia (TPI) i l’acu­sació de crims de guerra a Ucraïna, però d’altra banda els fets són que la popu­la­ri­tat de Pri­go­jin i la seva per­manència a l’escena pública, després del seu acte de rebel·lia, debi­li­ta­ven la figura ple­ni­po­tenciària de Putin, i ara, en canvi, la seva abrupta des­a­pa­rició té exac­ta­ment l’efecte con­trari.