Més mercat comú que Unió Europea

El dis­curs de l’estat de la Unió Euro­pea pro­nun­ciat ahir per la pre­si­denta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha cer­ti­fi­cat que els estats mem­bres i els seus òrgans de govern comu­ni­tari con­junts con­ti­nuen més cen­trats en el fet d’asse­gu­rar els interes­sos del mer­cat comú que no pas en els avenços polítics i soci­als. Es trac­tava de l’últim dis­curs de Von der Leyen al front d’una de les potències mun­di­als, una cita que només es dona cada qua­tre anys i que per tant havia aixe­cat expec­ta­ti­ves lògiques sobre la seva pro­fun­di­tat i abast. Expec­ta­ti­ves frus­tra­des, però, perquè els socis no sem­blen gens pre­o­cu­pats en altres grans temes que no siguin blin­dar la seva posició econòmica davant eco­no­mies emer­gents com ara la xinesa. Va pas­sar el mateix en la recent i aplau­dida cimera del G-20 cele­brada a l’Índia, el prin­ci­pal acord de la qual ha con­sis­tit a asse­gu­rar un cor­re­dor comer­cial cap a Europa per tal que les empre­ses índies facin de con­trapès a la com­petència ori­en­tal. Aquest va ser, pre­ci­sa­ment, l’eix sobre el qual ahir van orbi­tar les prin­ci­pals pro­pos­tes de la pre­si­denta de la Comissió. D’una banda, obrir una inves­ti­gació sobre les supo­sa­des sub­ven­ci­ons gover­na­men­tals de la Xina a la indústria dels vehi­cles elèctrics. La Comissió Euro­pea entén que els preus de venda que poden ofe­rir els fabri­cants xine­sos són arti­fi­ci­al­ment bai­xos gràcies a la política de sub­sidi mas­siu, unes pràcti­ques que dis­tor­si­o­nen el mer­cat i per­ju­di­quen el mer­cat euro­peu. Es tracta, doncs, d’una mesura més pro­tec­ci­o­nista que empre­ne­dora i que en rea­li­tat posa de mani­fest el ter­reny que la Unió Euro­pea ha cedit als com­pe­ti­dors inter­na­ci­o­nals. Una altra de les mesu­res anun­ci­a­des per Von der Leyen es refe­reix a la intel·ligència arti­fi­cial, que sob­ta­da­ment s’ha con­ver­tit en un dels prin­ci­pals mal­de­caps dels governs. En aquest sen­tit el full de ruta euro­peu s’enfoca a seguir el rumb mar­cat per les grans empre­ses dels Estats Units que s’han mos­trat favo­ra­bles a pac­tar meca­nis­mes con­junts de regu­lació. Segu­ra­ment és molt impor­tant fer-ho, però la gestió de la immi­gració neces­sita més que parau­les i sobre­tot més ima­gi­nació que no pas repli­car a d’altres països els ver­go­nyo­sos acords amb Tur­quia.