El jutge Aguirre, a la desesperada

El titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 1 de Bar­ce­lona, Joaquín Aguirre, ha obert una peça sepa­rada del cas Vol­hov –l’ano­me­nada trama russa del procés, inclosa en l’amnis­tia– per inves­ti­gar per alta traïció –tipus penal exclòs de l’amnis­tia– Car­les Puig­de­mont, Artur Mas i una desena de per­so­nes més. La jus­ti­fi­cació que fa en la inter­lo­cutòria denota que les seves actu­a­ci­ons no tenen cap punt de coin­cidència amb la decisió de l’Audiència de Bar­ce­lona –que fa uns dies li va indi­car que tanqués la ins­trucció amb el mate­rial reco­llit fins a l’agost del 2023– ni molt menys amb les del legis­la­dor, mani­fes­ta­des en la lite­ra­li­tat i l’espe­rit de la llei d’amnis­tia. Aguirre sosté que per “raons d’equi­tat i justícia, i per la importància històrica per a la UE”, s’ha vist “obli­gat a pen­sar una solució alter­na­tiva a les objec­ci­ons tec­ni­co­pro­ces­sals plan­te­ja­des per l’Audiència de Bar­ce­lona”. Un argu­men­tari a la des­es­pe­rada en el qual, posats a inter­pre­tar, més enllà de con­si­de­ra­ci­ons jurídiques s’hi detecta que Aguirre vol exer­cir de sal­va­dor de la pàtria –de l’Espa­nya invo­lu­ci­o­nista– boi­co­te­jant tant com pugui l’amnis­tia per dila­tar-ne l’apli­cació, sobre­tot en el cas de Car­les Puig­de­mont, con­si­de­rat la peça de caça major. La inter­lo­cutòria cor­ro­bora que quan el pre­si­dent a l’exili va mani­fes­tar que tor­na­ria a Cata­lu­nya pel debat d’inves­ti­dura hi va haver actors judi­ci­als que es van acti­var per evi­tar-ho. La inclusió entre els inves­ti­gats de Gon­zalo Boye –advo­cat d’alguns dels impu­tats– i peri­o­dis­tes com ara Car­les Porta i Natàlia Boro­nat situa la causa en el ter­reny de les inves­ti­ga­ci­ons pros­pec­ti­ves.

Si fins i tot García-Cas­tellón avança la jubi­lació i s’estal­via un mes i mig de mani­o­brar con­tra l’amnis­tia és senyal que en el sec­tor més reti­cent a apli­car-la ja hi ha qui ha assu­mit que, amb la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat donant suport a la llei, resis­tir-s’hi té un límit. L’estratègia kamikaze d’Aguirre, jutge d’ins­trucció, no anirà més enllà de demo­rar que l’amnis­tia s’apli­qui. Perquè el deliri dels 10.000 sol­dats rus­sos ja fa temps que va que­dar des­mun­tat al final d’una llarga inves­ti­gació que va donar com a resul­tat una línia argu­men­tal tan feble que la decisió pro­ce­dent era l’arxi­va­ment.