Controls nàutics en un “mar de ningú”

Fa temps que cen­trem molts esforços, i encara no els sufi­ci­ents, a evi­tar noves agres­si­ons urbanísti­ques a les nos­tres cos­tes, però mai hem abor­dat amb la sufi­ci­ent con­tundència i inten­si­tat un altre tipus d’agres­si­ons: les nàuti­ques. L’aug­ment de pro­pi­e­ta­ris d’embar­ca­ci­ons d’entre­te­ni­ment, les opci­ons cada vegada més asse­qui­bles per llo­gar-ne en períodes curts i la rela­tiva faci­li­tat amb què es pot obte­nir el car­net bàsic de con­ducció han fet pro­li­fe­rar la presència i l’ús dels vehi­cles nàutics amb els cor­res­po­nents pro­ble­mes de con­ta­mi­nació i de segu­re­tat que això repre­senta. Sense obli­dar-nos de les motos aquàtiques, cada vegada més pre­sents. La situ­ació s’agreuja no només per pura acu­mu­lació massa a prop de les zones de bany o en parat­ges sen­si­bles, sinó també quan això es com­bina amb l’inci­visme. L’accés per mar a cales d’ús molt res­trin­git pel seu valor medi­am­bi­en­tal o la cele­bració de macro­fes­tes a dalt d’embar­ca­ci­ons amar­ra­des en indrets idíl·lics en són dos exem­ples.

Molts ajun­ta­ments ja estan començant a posar fil a l’agu­lla per posar fi a aquest “mar de ningú”. Però tot i comp­tar amb la com­pli­ci­tat d’enti­tats con­ser­va­ci­o­nis­tes, com SOS Costa Brava, és difícil eli­mi­nar la impu­ni­tat inva­siva dels con­duc­tors i pas­sat­gers de les embar­ca­ci­ons i les motos. Perquè, a més, a mesura que aug­men­ten els con­trols i el des­ple­ga­ment de bali­ses a deter­mi­nats muni­ci­pis, s’incre­menta la pressió d’aquest trànsit marítim en els altres muni­ci­pis més laxes. Trànsit impru­dent i con­ta­mi­nant i fon­deig inde­gut no poden con­ti­nuar per­ju­di­cant amb total impu­ni­tat aigües i cales que són de tots. Gau­dir de l’esbarjo esti­uenc apro­fi­tant el nos­tre entorn pri­vi­le­giat és un luxe que no hem de per­dre, però és neces­sari saber-ho com­bi­nar amb el res­pecte al patri­moni natu­ral i a la resta de per­so­nes, aquest és un equi­li­bri que no es pot posar en perill. Com sem­pre, és clar, estem limi­tats pels recur­sos que els ajun­ta­ments poden des­ti­nar a aquesta mena de con­trols suple­men­ta­ris, també a les com­petències admi­nis­tra­ti­ves a dins de l’aigua; per això és impor­tant apel·lar a la cons­ci­en­cia cívica, també l’aquàtica.