El recel dels pescadors amb Europa

La Comissió Europea acostuma a actuar sense gaires contemplacions a l’hora d’aplicar restriccions i burocràcia al seu sector primari, ja siguin pagesos o pescadors, per això ha calgut novament una vaga per part dels afectats fins a aconseguir reconduir els plans inicials de retallar les sortides de la flota a la Mediterrània. Estava en joc la supervivència del que queda d’un sector que poc té a veure amb la imatge bucòlica dels antics pescadors locals però que continua apostant per un producte de proximitat de qualitat i que, malgrat tot, reivindica el dret a guanyar-se la vida en un mercat molt competitiu. I que, sobretot, ha assumit la necessitat d’apostar per unes arts que tinguin en compte el respecte al fons marí i a la sostenibilitat de les espècies. I en aquest sentit, almenys pel que fa a les confraries catalanes, s’ha de reconèixer una predisposició a aplicar mesures pal·liatives, com ara les vedes temporals, per evitar les sobreexplotacions. En contra hi han tingut sempre la competència deslleial de productes extracomunitaris, lliures de les exigències aplicades des dels despatxos de Brussel·les, justament una de les reivindicacions que els pescadors comparteixen amb els agricultors.

És en aquest context que la proposta inicial de reduir l’activitat de les barques a 27 sortides anuals havia provocat un incendi al conjunt de l’Estat espanyol, perquè abocava molts pescadors a haver de plegar. Finalment es mantindran els mateixos dies actuals, és a dir 130, sempre que s’apliquin mesures que Europa està disposada a bonificar, sobretot pel que fa a l’adquisició de xarxes noves. De les expectatives inicials davant un acord ministerial que rebaixava els mals presagis s’ha passat als dubtes que el text planteja entre els pescadors precisament sobre aquestes bonificacions. La Comissió Europea té l’obligació de vetllar per tal que les extraccions siguin raonables i respectuoses, especialment pel que fa a les embarcacions d’arrossegament, que veuran reduïda l’activitat un 66%, però aquesta mena de decisions tan transcendentals han de comptar amb el parer dels professionals i no sembla que hagi estat així.