La locomotora alemanya perd pistonada

L’evolució de la situació política i econòmica d’Alemanya està fent trontollar algunes certeses que poden tenir importants conseqüències per al conjunt de la Unió Europea, sobretot tractant-se de la primera potència del continent. Volkswagen, empresa capdavantera pel que fa al volum de facturació, va anunciar al setembre el possible tancament de centres de producció de vehicles per primer cop en els seus vuitanta-set anys d’història i el caràcter inèdit de la mesura ja és un indicador contundent que les coses no van com haurien d’anar. A això s’hi afegeix la crisi del model energètic, fruit de decisions que en el seu moment van fer que el govern alemany optés per una dependència del gas rus i que, paral·lelament, s’abandonés l’aprofitament de l’energia nuclear, tot agreujat amb l’esclat de la guerra a Ucraïna i les restriccions posteriors. Un tercer escenari que també trontolla en la dinàmica germànica és la tradicional aliança amb els Estats Units per garantir el finançament de l’OTAN i, per tant, la seguretat continental davant enemics exteriors. En aquest sentit, l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca projecta un horitzó complicat, davant el qual la Unió Europea molt probablement s’haurà de gratar més la butxaca per assumir més despeses militars, en detriment de les polítiques socials.

És en aquest context que els partits de la ultradreta s’han dedicat a pescar vots i a millorar reiteradament les seves expectatives electorals. El fet que el canceller alemany, Olaf Scholz, hagi perdut la moció de confiança ha activat el calendari per a uns comicis anticipats que se celebraran l’any vinent, dibuixant un panorama que els sondejos consideren favorable per al bloc conservador, seguit per la ultradreta capitanejada per Alternativa per Alemanya, amb tots els fantasmes que això desperta. De totes maneres, que hi hagi cicles no ha de voler dir que la imminència d’un gir ultraconservador a escala continental hagi de fer repetir errors del passat i que no es puguin incorporar correctius i contrapesos que ajudin a fer les coses millor, si és que de debò és inevitable que tot plegat vagi en aquesta direcció.