Una normalitat tan sols retòrica

Pedro Sánchez i Salvador Illa han fet públic el seu punt de vista del moment polític i com pensen desplegar l’acció de govern durant el 2025. No és casual que Carles Puigdemont hagi estat el destinatari de les manyagues, sobretot per part del president espanyol. L’anormalitat de la situació d’exiliat del líder de Junts és tan flagrant i injustificable que l’absència d’amnistia política que Puigdemont denuncia esdevé un mur, tant perquè Junts negociï el pressupost de l’Estat com perquè la legislatura espanyola continuï fent via. Mentrestant, l’efectivitat judicial de l’amnistia està en mans del Tribunal Constitucional. Pendents de si hi aplicarà la falta de diligència habitual o accelerarà, no té cap lògica que els dos líders de l’independentisme que acaben de ser ratificats per les seves bases continuïn marginats de les relacions al més alt nivell amb un govern estatal que necessita els seus vots. I, si bé ni Junts ni ERC poden tirar coets per la seva responsabilitat en la desmobilització de l’independentisme, al PSOE i al PSC també els hauria de preocupar perquè allò que anomenen “normalització” en realitat no és més que amagar el problema de l’encaix català sota l’estora i aparcar-lo un temps, confiant que l’oferta de més serveis –i menys debat, tot sigui dit– serà suficient per anestesiar el moviment durant un període més o menys llarg. En tot cas, ignorar –o fer veure que s’ignora– que el dret a decidir el futur de Catalunya correspon als catalans i que tard o d’hora tornaran a mobilitzar-se, és d’una miopia impròpia d’una mirada d’estadista i correspon més aviat als polítics que aspiren a pilotar un govern com una gestoria, sense més ambició que dirigir serveis públics. En aquest sentit, crida l’atenció el cop de timó del PP, que no només no lamenta haver coincidit amb Junts en la votació de l’impost a les energètiques, sinó que ho celebra i ho vol repetir. Feijóo té tants motius com Sánchez per amnistiar políticament Puigdemont i perquè el TC vagi per feina. Per escarafalls que faci contra l’independentisme, el líder popular es va adonant que ha de deixar de maltractar Junts perquè la via d’arribar a La Moncloa de bracet d’una ultradreta gens fiable no és ni segura ni molt menys còmoda.