Sempre paga el ciutadà

El 2025 arrenca amb increments de preus més enllà del que és habitual en les revisions ordinàries d’ordenances fiscals, impostos, taxes i serveis. Ahir també va decaure la reducció de l’IVA sobre els aliments i l’electricitat, pensada per pal·liar la inflació derivada de la guerra d’Ucraïna. Aquesta eliminació no seria un problema si no fos que els preus de base sobre els quals s’aplicarà l’IVA incrementat no han tornat al punt de partida. Aquest és un fet reiterat cada vegada que s’aplica una rebaixa fiscal i la cadena de distribució aprofita per apujar preus. Impostos (IBI) i taxes (escombraries) i serveis (aigua), sovint incrementats per sobre de l’IPC, contribueixen a la percepció que el discurs que les administracions hi són per donar suport al ciutadà no queda corroborat pels fets. A més, la problemàtica de la inflació dels aliments se superposa amb la de l’habitatge i, si bé castiga totes les economies domèstiques, s’acarnissa especialment sobre les famílies amb menys ingressos, que ara ja vivien amb l’aigua al coll i que es desesperen en comprovar que ni l’oli tornarà als preus del 2022 ni la disciplina cívica a l’hora de separar residus es tradueix en una rebaixa en el rebut, ben al contrari. Però els damnificats ja no són només les classes menys afavorides: la cada dia més escanyada classe mitjana tampoc podrà escalfar-se com abans i, quan s’acabi la bonificació temporal del transport, haurà d’assumir el 100% del cost del bitllet i l’increment de preu base que ja s’aplica des d’ahir. I, pel que fa a la mobilitat, el que s’albira ben aviat –equiparació dels impostos del gasoil i la gasolina i pagament per ús de les vies ràpides, com exigeix Brussel·les– farà ploure sobre mullat.

Els tributs són eines necessàries per redistribuir la riquesa i contribuir al finançament de les administracions i de l’estat del benestar. L’equilibri, però, trontolla quan entre els ciutadans s’estén la percepció que la contraprestació en forma de serveis no és satisfactòria. En un moment en què les bones xifres macroeconòmiques no es corresponen amb els increments salarials, és més necessari que mai que l’esforç fiscal i tributari dels ciutadans tingui una contrapartida millor.