Infiltrats sense escrúpols ni justificació

La revelació de nous detalls sobre el cas de policies de l’Estat infiltrats en moviments socials és suficient per exigir responsabilitats, almenys en l’àmbit polític. L’agent encobert és una figura prevista a la llei d’enjudiciament criminal però la seva activitat es restringeix a supòsits delictius greus com ara terrorisme i narcotràfic, i sempre opera sota autorització i control judicial. En canvi, en aquest cas, no hi ha cap constància que cap jutge ho autoritzés. Aquest buit legal fa que les possibilitats d’engegar un procediment judicial siguin remotes. Però aquests agents han operat sota les ordres d’uns comandaments policials i d’uns dirigents polítics a qui sí que s’ha d’exigir acte de contrició i que, com a mínim, demanin perdó als ciutadans a qui s’ha vulnerat els drets. Però això no s’ha produït ni s’ha donat cap tipus d’explicació esclaridora. El ministre Marlaska es va justificar ahir referint-se a una suposada “conformitat amb la llei” que no va aclarir i va excusar l’operació en pro de “prevenir la comissió de fets delictius”. No va explicar, però, quins fets es pretenia prevenir en entitats i associacions socials amb marcat caràcter independentista. El ministre no reconeix que és molt diferent introduir un infiltrat en una organització criminal per aturar un delicte que fer-ho en una associació únicament amb l’objectiu de buscar dissidències i tenir controlada la societat civil. La finalitat no sempre justifica els mitjans i la fina línia que separa la llibertat de les persones i el dret a la seguretat de la societat sovint es traspassa emparant-se en un bé major que no se sap ben bé quin és i que no es pot normalitzar.

Els fets són molt greus i no hi ha cap certesa que tot això no continuï passant a hores d’ara. Tan símptoma de mala qualitat democràtica és que es normalitzin accions que, com a mínim, són sospitoses com ho és el fet que no es prengui cap tipus de responsabilitat. La manca d’ètica no es pot escudar en una suposada professionalitat ni la lluita contra amenaces que no se sap quines són en un buit legal que permet fer el que es vulgui. Fins i tot jugar amb els sentiments de les persones i iniciar-hi una relació sota una identitat falsa.