Un nou congrés per a velles reivindicacions

Algunes coses han fallat si hem de tornar a debatre sobre la debilitat de la llengua, si tornem a veure desafiada la immersió lingüística i si ens hem de lamentar per com de complicat és viure en català. En el Congrés de Cultura Catalana que es va organitzar l’any 1975, encara amb el dictador viu però quan es començava a albirar un futur democràtic i calia pensar en un nou model de país, milers de catalans es van mobilitzar en defensa dels drets de la nostra cultura. La delicada situació de la llengua, però també altres àmbits, com el baix percentatge de projeccions cinematogràfiques en català, eren motiu de debat fa cinquanta anys, i ho continuen sent avui. Evidentment, el país ha avançat en molts aspectes, però s’arrosseguen uns dèficits que, cinc dècades després, ens continuen allunyant de la normalitat. Per això la Fundació Congrés de Cultura Catalana ha decidit reeditar enguany aquell congrés i desplegar tot un programa d’actes i de debats per tornar a repensar quin país volem, com el volem i com ho hem de fer per aconseguir-lo, davant un Estat que s’ha mostrat irreformable i que ha demostrat, sistemàticament, que més enllà de petites molles (com la reforma que permet parlar català al Congrés dels Diputats) no té cap intenció de deixar anar el pa sencer.

No és només la llengua i el permanent estat de resistència lingüística que hem de patir. És el grau d’autogovern i són les noves formes d’opressió. Tal com creuen els organitzadors del nou congrés, el moment de desencís i derrotisme que vivim més de set anys després de l’1 d’Octubre del 2017 necessita una sacsejada i calen noves iniciatives que reactivin la mobilització des de la base, des de la societat. Hi ha altres moviments que ho han intentat en els darrers anys. Si avui els partits que ens representen no són capaços de reactivar il·lusions i d’aglutinar noves esperances col·lectives, és la societat civil la que ha de moure’s per trobar altres referents. L’èxit del Congrés de Cultura Catalana 2025 dependrà del grau d’implicació de persones i entitats. Al 1975 va aconseguir una mobilització sense precedents. Ara, salvant les distàncies, torna a ser necessària.