La plena ocupació: una fita amb entrebancs

Les dades d’ocupació a Catalunya han arribat a nivells que no es veien des d’abans de l’esclat de la crisi immobiliària. Amb una taxa d’atur del 7,87%, ens situem per sota de la mitjana espanyola i ens acostem progressivament als estàndards europeus. Aquesta tendència ha fet que es parli de la possibilitat real d’assolir la plena ocupació, és a dir, comptar amb una taxa que es podria situar entre el 4% i el 5% de la població activa. Aquest objectiu, que semblava inabastable, avui apareix com una fita plausible, que amaga nombrosos desafiaments estructurals. L’element clau per assolir-la serà la capacitat d’implementar polítiques d’ocupació actives que permetin incorporar al mercat laboral els aturats de llarga durada i els col·lectius que tenen més dificultats per trobar feina, com els joves i les persones majors de 45 anys. Més del 49% de les persones en atur a Catalunya són de llarga durada, un problema que requereix mesures concretes i urgents.

També cal abordar els problemes estructurals del mercat de treball. Catalunya continua arrossegant una taxa d’atur juvenil del 21,6%, una dada alarmant que posa en evidència la necessitat d’enfortir la formació professional i millorar la connexió entre el sistema educatiu i el mercat de treball. A més, el 23% dels contractes encara són temporals, una xifra que supera la mitjana europea i que ens allunya d’un model laboral estable i de qualitat. No podem oblidar que l’augment de la població activa ha estat vinculada sobretot a la immigració. La població estrangera ja representa el 16% de la societat catalana i ha estat fonamental en sectors com l’hostaleria, la construcció i les cures domèstiques. No obstant això, per assolir un mercat laboral just i eficient, cal evitar que es creï una major polarització entre treballadors amb bones condicions i aquells que viuen en la precarietat. La plena ocupació no pot ser una excusa per generar llocs de treball de baixa qualitat o fomentar la pluriocupació com a mecanisme de subsistència. Cal, doncs, garantir un mercat de treball inclusiu, que sigui eficient, àgil i a més a més que sigui just per a tothom.