El perill de perdre alguns oficis

Quan a un nen se li pregunta què vol ser de gran, segurament pocs responen que carnisser, serraller o sabater. Oficis que són indispensables en el nostre dia a dia i que han estat motor econòmic durant dècades però que tenen dificultats reals per trobar relleu entre les noves generacions. Es tracta de professionals que s’han format sobretot a través de l’experiència, que amb les seves botigues han integrat part dels nostres paisatges urbans i que es troben que els fills no tenen voluntat ni estímuls per seguir. Tenen dificultats per trobar aprenents o professionals del sector i per això, quan els arriba l’hora de jubilar-se, no hi ha cap altra solució que abaixar la persiana. Les professions que necessiten gent amb ofici han perdut valor en la nostra societat sobretot per dos motius. D’una banda, perquè s’ha animat els joves a estudiar carreres universitàries –amb la promesa d’un bon lloc de treball i un bon sou que no estan garantits– i s’han descuidat feines de les de tota la vida, sovint amb uns horaris complicats, unes exigències personals i de dedicació molt rígides i una nòmina relativa. D’una altra banda, la globalització del comerç. És més barat comprar en una superfície comercial que anar a la botiga de barri, tot i que la qualitat del producte probablement no és la mateixa. Menys activitat econòmica fa que les seves necessitats laborals siguin menors i que, sumat a la manca de vocacions entre les noves generacions, no es trobin els relleus desitjats.

La manca de vocacions és una evidència com també ho és la falta d’oportunitats en l’àmbit formatiu. Els gremis i les associacions reclamen un recorregut acadèmic possibilista que tingui en la pràctica el seu fonament i l’administració admet que la formació professional és el canal pel qual s’ha de canalitzar la formació, tot i que no tots els oficis tenen estudis reglats. No obstant això, el problema en moltes zones del país ja és real en el dia d’avui: en sis anys s’han tancat una quarta part de les peixateries del país i al Pallars, en un lustre, perdran la meitat dels carnissers. Un panorama que anirà a més si no s’aconsegueix que aquests oficis siguin atractius per als joves, però també viables econòmicament.