Mazón s’espolsa les responsabilitats

Quatre mesos després de la dramàtica dana, el president de la Generalitat Valenciana, l’esperpèntic Carlos Mazón, ha passat de negar qualsevol negligència en la gestió de l’emergència a espolsar-se la responsabilitat en la decisió d’emetre l’avís tardà a la població. Ho fa després que la jutgessa de Catarroja hagi centrat les seves investigacions inicials en les competències del seu govern i s’hagi interessat precisament en l’hora que es va emetre l’alerta i qui ho va decidir. L’estratègia del president popular és tan evident com matussera, ha evitat assumir cap responsabilitat política –de moment– i ara que la justícia s’obre camí per passar comptes busca la manera de cobrir-se les espatlles i carregar la culpa a qualsevol altre que no sigui ell. Per això el mateix Mazón acaba d’aportar una dada que fins ara s’havia guardat: segons ell es va incorporar al centre de coordinació a les 20.28 h, és a dir 17 minuts després que es prengués la decisió d’emetre l’avís, quan la gent ja s’estava ofegant. Tant li fa que d’aquesta manera contradigui versions anteriors aportades per ell mateix, arribats a aquest punt no sembla pas importar-li el desgast que la seva aptitud provoca, no ja a la seva figura política i al seu partit, sinó a la institució que encara presideix.

La continuïtat de Mazón en el càrrec no és només un escàndol polític, també una manca de respecte a les 227 persones que varen morir durant la tragèdia, la majoria abans que es produís l’alerta oficial. Quatre mesos després, continuem també sense saber on era el president en les hores decisives en què calia prendre decisions. La seva desaparició quan més se’l necessitava ha estat volgudament envoltada des del primer moment per la confusió i les contradiccions escampades per Mazón, fins al punt que n’hi ha per pensar que la veritat deu ser realment inconfessable, si prefereix optar pel viacrucis que protagonitza. Tard o d’hora se sabrà la veritat i s’assenyalaran les responsabilitats perquè és evident que una tragèdia mortal de tanta magnitud no pot tancar-se sense depurar-les, les responsabilitats. És l’única manera fiable d’afrontar la reconstrucció amb garanties.