Les lliçons que l’aigua no ha de fer oblidar

Les plu­ges d’aquest març han permès que les reser­ves d’aigua a les con­ques inter­nes hagin arri­bat al 50% per pri­mer cop en gai­rebé tres anys. A prin­ci­pis de mes es tro­ba­ven al 31%, fet que sig­ni­fica que en poc més de dues set­ma­nes han pujat gai­rebé 20 punts. A aquest volum d’aigua emma­gat­ze­mada als pan­tans, s’hi haurà d’afe­gir, a curt ter­mini, el reser­vori de neu un cop es des­faci. El canvi de para­digma arriba, pre­ci­sa­ment, un any després que els embas­sa­ments cata­lans toques­sin fons i arri­bes­sin a un paupèrrim 14% de la seva capa­ci­tat. Tot això ha permès que el govern hagi eli­mi­nat els avi­sos de perill per sequera a tot el ter­ri­tori després d’uns estius molt durs i amb res­tric­ci­ons que han afec­tat molts sec­tors econòmics de tot el ter­ri­tori. Això, que de per si sol ja és una bona notícia, no ha de ser­vir, però, per caure en el cofo­isme i donar per extin­gida l’amenaça. El canvi climàtic ha vin­gut per que­dar-se i això, a Cata­lu­nya, sig­ni­fi­carà menys aigua i seque­res més llar­gues. Per tant, aquesta tor­nada a la nor­ma­li­tat hídrica no ser­virà per a res si no s’apro­fita per plan­te­jar solu­ci­ons a llarg ter­mini, sense la pressa que suposa tenir vigent l’alerta per emergència. És sense aquesta pressió de la neces­si­tat imme­di­ata que s’han de tro­bar solu­ci­ons defi­ni­ti­ves i no haver d’impro­vi­sar com s’ha hagut de fer els dar­rers temps davant la urgència. I són les lliçons que ens ha ense­nyat la sequera les que han permès acce­le­rar, des­en­ca­llar o apres­sar pro­jec­tes de con­ne­xi­ons o ampli­a­ci­ons de les xar­xes d’abas­ta­ment. D’exem­ples n’està ple, com ara la con­nexió a l’Ebre i al canal Segarra-Gar­ri­gues dels petits pan­tans dels regants del Pri­o­rat o la por­tada d’aigua de boca a la Baixa Segarra per part del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona. I és amb acci­ons com aques­tes, jun­ta­ment amb la cons­trucció d’infra­es­truc­tu­res com ara des­sa­la­do­res, que el país podrà estar pre­pa­rat.

El perill és pen­sar que el pro­blema està superat i que tot­hom, sec­tors econòmics, admi­nis­tra­ci­ons i par­ti­cu­lars, abai­xem la guàrdia perquè ara hi ha prou aigua. Com deia la cam­pa­nya del govern, l’aigua no cau del cel, i és res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida fer-ne un ús raci­o­nal.