El món davant del repte demogràfic
Des de ja fa unes dècades, el món experimenta una etapa de transformacions profundes i accelerades que afecten tots els àmbits de la nostra vida, des de la manera de relacionar-nos fins a la presa de decisions mundial, passant per l’economia, el treball, la salut i, fins i tot, el nostre futur com a espècie. Aquests canvis venen propiciats per la revolució tecnològica i, especialment, la irrupció de la intel·ligència artificial, que, sense por d’exagerar, podem afirmar que farà entrar la humanitat en una nova era. En aquest context de transformació, l’últim informe sobre les projeccions demogràfiques globals de l’ONU, que data del 2024, indica que el creixement poblacional sostingut dels darrers segles, especialment a partir de la Revolució Industrial, tocarà sostre a mitjan dècada del 2080 a causa, en bona part, de la caiguda accelerada de la natalitat global. S’obre un escenari fins ara inèdit per a la humanitat que planteja grans reptes a tots els nivells.
Tot i tenint en compte que parlem de projeccions que cal analitzar en funció de cada regió planetària, i que topem amb dificultats per saber quina situació real ens trobarem d’aquí a finals de segle –quines conseqüències tindrà sobre l’evolució demogràfica mundial, per exemple, el canvi climàtic (amb el corresponent augment de desigualtats, canvis en la producció alimentària i el model energètic, migracions forçoses per inundacions, sequeres, etc.)–, el que no es pot negar és que el món s’ha de preparar ja des d’ara per gestionar l’escenari que vindrà i assegurar un futur col·lectiu just i sostenible, reforçant la necessària cooperació global per fer front a reptes que també són globals –com el que va representar la pandèmia–, encara que la geopolítica actual sembli entossudida a caminar en sentit contrari. En el cas concret de les nostres societats europees, l’horitzó d’una població més envellida obliga a actuar per buscar vies que garanteixin la sostenibilitat del sistema de pensions, i de l’estat del benestar en general. Europa ha de treballar contra les amenaces al seu model de protecció social. Sense escatimar inversions, ara que creix la pressió per gastar més en armes.