El decret de l’habitatge, bo però incert

L’acord subscrit al Parlament de Catalunya per les forces progressistes per tirar endavant la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions soltes confirma el lideratge polític que en aquesta matèria ha adoptat la cambra catalana però, amb tantes anades i vingudes, recursos en contra i trampes dels rendistes, és lògic que la ciutadania es pregunti: però això realment de què va i què significa. D’entrada, el decret llei pretén establir de manera clara i indiscutible el lloguer de temporada com aquell que es destina únicament al lloguer per vacances o d’oci i no aquells contractes de curta durada. La cambra catalana intenta esmenar d’aquesta manera les escletxes de l’actual normativa que alguns propietaris han aprofitat per fer passar un lloguer convencional per un de temporada i burlar d’aquesta manera els topalls establerts anteriorment.

D’entrada l’acord assolit pel bloc d’esquerres –el PSC, ERC, els comuns i la CUP– significa un èxit dels socialistes, que malgrat la fragilitat d’un govern en minoria han demostrat capacitat d’aglutinar suports en una matèria tan sensible com aquesta. El contingut del decret llei –que es tramitarà com a projecte de llei perquè els grups parlamentaris hi puguin fer aportacions via esmenes– respon a una voluntat política de posar límits a un mercat embogit i a garantir fins on es pugui que tenir un sostre sota el qual viure és un dret essencial que no pot quedar dinamitat per les ganes de fer negoci. El problema, però, és que amb anterioritat l’Estat ha recorregut contra lleis catalanes referents a l’habitatge i finalment ha impulsat la seva pròpia legislació. O sigui, que, lluny d’anar tots a una, hem perdut un temps preciós, esperem que no torni a passar i que els més espavilats no tornin a trobar una escletxa per continuar munyint la vaca. Sense oblidar que l’eficàcia d’una regulació com cal dependrà sempre d’una supervisió estricta del seu compliment, especialment tractant-se d’activitats que si volen escapar al compliment de la normativa acaben funcionant com a economia submergida. Els propietaris tenen dret a fer diners però els preus actuals ja són insostenibles.