Mirar la nació des del sud

Avui se cele­bra a Ala­cant la tra­di­ci­o­nal mani­fes­tació sobi­ra­nista que com­me­mora la diada del 25 d’abril, data de la der­rota d’Almansa del 1707, que aca­ba­ria con­duint a la liqui­dació dels furs i la incor­po­ració del Regne de València a la monar­quia borbònica a través del Decret de Nova Planta. La mani­fes­tació es con­voca amb el lema ‘Ala­cant, on renaix el País Valencià’, una manera de recor­dar els trenta anys de la mítica diada del 1995, en què es va pro­cla­mar que “Sense Ala­cant no hi ha país”; però, al mateix temps, una prova més de la volun­tat de rei­vin­di­car la nació des del sud. Tant les elits ala­can­ti­nes com els par­tits con­ser­va­dors espa­nyols han tin­gut la volun­tat deli­be­rada d’esbor­rar la valen­ci­a­ni­tat d’Ala­cant per trans­for­mar-la en un ala­can­ti­nisme retòric que, òbvi­a­ment, no hi té res a veure. En els últims anys, arran del pacte de govern entre el PP i Vox a l’Ajun­ta­ment d’Ala­cant, s’ha vol­gut excloure la ciu­tat de la zona valen­ci­a­no­par­lant, amb tot el que això repre­sen­ta­ria. Cal, doncs, rei­vin­di­car el País Valencià des del sud i inci­dir en els ele­ments simbòlics i mate­ri­als que per­me­tin rei­vin­di­car la nació.

De fet, la idea d’una mirada a la nació des del sud també és apli­ca­ble a la glo­ba­li­tat dels Països Cata­lans. De la mateixa manera que s’ha vol­gut con­ver­tir Ala­cant en una província espa­nyola més, des­lli­gada del País Valencià, s’ha vol­gut fer el mateix amb aquest últim res­pecte al con­junt de la nació. La gestió de les infra­es­truc­tu­res i el retard injus­ti­fi­ca­ble del cor­re­dor medi­ter­rani o els impe­di­ments per a la reci­pro­ci­tat dels mit­jans de comu­ni­cació en català, per posar només dos exem­ples, han estat acci­ons polítiques ori­en­ta­des a inten­tar diluir els vin­cles històrics i cul­tu­rals entre el nord i el sud, encara que això anés en detri­ment de l’eix econòmic més dinàmic de la península Ibèrica. La millor manera de com­ba­tre aquesta volun­tat és reforçant els vin­cles entre el País Valencià i Cata­lu­nya, fent nació des de qual­se­vol espai pos­si­ble, i al mateix temps, apli­cant el mateix teo­rema que hom pro­posa per aquest 25 d’abril: mirar la nació des del sud. D’una banda, per veure-la sen­cera, però, també, per fer-ho amb una nova mirada.