La cruïlla de Podem i de Sumar

La quinta assemblea estatal de Podem ha escenificat la recomposició de l’espai polític situat a l’esquerra del PSOE i l’intent de la formació morada de tornar a l’escenari polític després de la travessia en el desert que va representar el daltabaix electoral de les municipals i autonòmiques del 2023. El partit, que va irrompre amb una força que el 2014 el va dur a obtenir fins a 70 escons al Congrés dels Diputats, aspira a recosir el que ha quedat d’un projecte malmenat per les lluites internes i per la mala maror amb Sumar, que pretenia aglutinar les esquerres i ha aconseguit tot el contrari. Que la secretària general Ione Belarra, confirmada en el càrrec pel 90% dels 27.000 participants en l’assemblea, hagi decidit plantar cara a la líder de Sumar, Yolanda Díaz, de bracet de Pablo Iglesias i amb Irene Montero com a cap de cartell de les properes generals, podria interpretar-se com un nou error de fragmentació d’aquest espai però a la pràctica els morats han llegit que era l’únic camí per evitar l’extinció.

Hi han tingut a veure dos factors principals: el trencament de les relacions personals de Díaz amb el seu antic mentor, Pablo Iglesias, i l’apropament ideològic cada vegada més indivisible de la direcció de Sumar amb el partit de Pedro Sánchez. Això ha dut el nou Podem a veure una possible escletxa per recuperar el terreny perdut. Amb una dosi de realisme que situa l’expectativa dels millors resultats possibles en el milió i mig de votants, just la meitat dels que ara representen els 27 diputats de Sumar i els quatre de Podem. Malgrat tot, una xifra gens menyspreable que, segons el resultat del còmput, duria els morats a una forquilla que aniria dels quatre diputats actuals als vuit, en qualsevol cas indispensables per a la reedició d’un govern de coalició amb Sánchez de president. Amb aquesta perspectiva, Iglesias, Belarra i Montero han retocat les ofertes amb què pretenen seduir de nou un sector molt concret de l’electorat, ja no és el feminisme la clau del programa sinó el no a la guerra i l’objectiu de barrar el pas a la ultradreta. I és justament aquí on poden atraure votants orfes d’esperança.