L’equilibri es volatilitza a la Cerdanya
La Cerdanya és, probablement, l’exemple més clar a Catalunya de com el turisme acaba expulsant la població autòctona. És un fenomen que es dona a grans ciutats com Barcelona o a pobles sobretot de la costa, però que en el cas de la Cerdanya afecta una comarca sencera. S’ha convertit en un territori que ha fet de les segones residències i el lloguer estacional una forma de vida. I és que la marca turística és tan potent que s’ho ha acabat menjant tot. Amb un patrimoni natural envejable que ha actuat d’imant per als visitants, accedir a un habitatge a la comarca és pràcticament impossible per a molta gent que ha nascut, treballa i vol viure a la Cerdanya. Per a qualsevol propietari és més rendible econòmicament llogar casa seva per un període de temps curt que no pas plantejar-se un lloguer tradicional. El problema és que aquesta pràctica s’ha estès tant que està deixant sense marge un mercat orientat a l’estacionalitat i a un poder adquisitiu elevat. Les conseqüències són evidents: la gentrificació, veïns que han de marxar a viure a comarques properes com ara el Berguedà, pobles gairebé tancats la major part de l’any i la pèrdua d’identitat als municipis i, també, de mà d’obra que ha de fer llargs recorreguts en vehicle privat per anar a treballar. Sense comptar uns serveis que han d’estar dimensionats a la població, temporal o permanent, que acullen els municipis. L’equilibri que hi hauria d’haver entre els legítims interessos del sector turístic i el dret d’accés a l’habitatge dels seus veïns s’ha volatilitzat a la Cerdanya.
La responsabilitat no és atribuïble només a l’especulació o a la intenció d’uns particulars de guanyar uns diners. També ho és de les administracions, totes en el seu grau de competència, que no han cuidat les polítiques d’habitatge. Focalitzar en un sol sector l’economia del país provoca que aquest agafi una deriva en què es perverteixen ciutats i territoris, oblidant que es tracta de ciutats i de territoris on la gent hi ha de poder viure. I els diferents indicadors fa temps que ens diuen que la situació s’ha de reconduir si no volem tenir pobles i comarques només de cap de setmana o d’estiu.