Trump, cent dies de fúria i caos

Amb cent dies n’hi ha hagut prou per certificar la deriva autoritària de la nova presidència de Trump, marcada per un exercici abusiu i venjatiu del poder, la ruptura amb els aliats històrics, el retrocés en drets i llibertats (dels immigrants, els treballadors públics, els transsexuals...) i l’agitació i polarització de la societat nord-americana. Amb una oposició política encara en xoc per la desfeta electoral i mentre no arribin les eleccions de mig mandat (amb la possibilitat que els republicans perdin la majoria al Congrés), el poder judicial s’ha revelat com el principal baluard contra els excessos del president, que governa de manera impulsiva a cop de decret. Les intervencions continuades dels jutges per intentar frenar ordres executives al límit de la legalitat i la constitucionalitat donen la mesura de l’assalt continuat de què és objecte la democràcia als EUA, on el president i la seva administració desafien les sentències, incloses les del Suprem.

Trump posa a prova la resistència de la democràcia del seu país i ataca els pilars de l’ordre internacional vigents des del final de la Segona Guerra Mundial, allunyant els EUA de la cooperació multilateral i acostant-se a autòcrates com Putin. Amb l’argument de reindustrialitzar els EUA i frenar el dèficit comercial, ha declarat una guerra aranzelària universal però que té principalment la Xina en el punt de mira. Lluny d’obtenir resultats, Trump ha hagut d’encaixar dos revessos: el fracàs a l’hora de posar fi a la guerra a Ucraïna, cosa que es vantava que faria durant la campanya, i la marxa enrere en la guerra aranzelària, obligat pels poders econòmics i els mercats, que han albirat el fantasma del col·lapse amb les caigudes de la borsa, l’afebliment del dòlar i la sobtada pujada dels tipus d’interès del deute amb què es finança l’economia nord-americana. Només el temps dirà si el desbordament del poder democràtic acabarà transformant els EUA en un país més autoritari i si l’aïllacionisme bel·ligerant de la nova administració acabarà afavorint un ordre internacional més anàrquic i perillós. Aquí rau el gran repte del país que ha liderat el món els últims 80 anys i que ara veu planar l’ombra del declivi.