El català torna a encallar a Europa
El català no serà la vint-i-cinquena llengua oficial a Europa. Almenys de moment. L’intent de dur a votació el reconeixement de la llengua a la Unió Europea ha tornat a fracassar i el debat s’ha hagut de tornar a ajornar –com fa aproximadament un any– perquè el PSOE ha de guanyar temps perquè no ha estat capaç d’aconseguir la unanimitat entre els estats europeus. En canvi, el PP sí que ha fet feina engegant una campanya repulsiva en contra d’una llengua del seu propi Estat i reconeixent –almenys aquest cop sí– que les anomenades llengües minoritàries els molesten. Tot plegat, la mateixa setmana en què, juntament amb Vox, ha eliminat el català com a requisit per accedir a treballar a la sanitat pública a les Illes Balears. I és que el rebuig al català i el menyspreu als drets lingüístics d’uns 10 milions de persones han estat una constant al llarg de la història. El reconeixement del català no se circumscriu únicament al seu ús al Parlament Europeu. Comporta moltes altres implicacions legals, com el fet, per exemple, que les instruccions dels medicaments també siguin en català o que els carnets de conduir puguin ser expedits en la nostra llengua. Fins a 75 greuges recollits per Plataforma per la Llengua i que la manca d’unanimitat no fa més que perpetuar. De fet, a Europa, el PSOE està demanant un reconeixement que a l’Estat s’ha negat durant dècades, i només des de fa un parell d’anys es permet l’ús del català, el basc i el gallec al Congrés i el Senat. Tot, com sempre, fruit de la pressió dels partits catalans en diferents negociacions amb el govern espanyol, però no pas per iniciativa pròpia.
El català tornarà a Europa i correspon als partits polítics convèncer els seus socis de la necessitat de protegir una riquesa lingüística de la qual Europa fa gala però que, en canvi, després no cuida. Sobretot perquè molts països desconfien que un reconeixement explícit obri les portes al fet que altres llengües minoritàries entrin al Parlament Europeu, amb la despesa que ocasionaria. Però, tot i la necessitat de la reconeixença del català, no s’ha de perdre de vista que a Catalunya també li cal protecció i potenciar-ne l’ús social.