Una llei de llarg recorregut

El Par­la­ment va apro­var ahir la pri­mera llei d'edu­cació de Cata­lu­nya (LEC), una nor­ma­tiva fona­men­tal per a la necessària millora de l'ense­nya­ment al nos­tre país. Malau­ra­da­ment, la llarguíssima tra­mi­tació de la llei no ha ser­vit per sumar-hi adhe­si­ons. La LEC s'ha apro­vat amb el rebuig fron­tal dels sin­di­cats edu­ca­tius, que hi han con­vo­cat fins a qua­tre vagues en con­tra en poc més d'un any, i ni tan sols ha pogut tenir el suport de tots els par­tits que for­men part del govern, en un gest sense pre­ce­dents en l'actual legis­la­tura. ICV-EUiA va optar per votar-hi en con­tra empa­rant-se en el fet que no eli­mina els con­certs a les esco­les pri­va­des que sepa­ren els alum­nes per sexes. El PSC i ERC van optar per man­te­nir aquests ajuts –cer­ta­ment poc pro­pis d'un govern que s'auto­a­no­mena de progrés– a canvi d'asse­gu­rar-se un suport, el de CiU, fona­men­tal per fer pos­si­ble una llei de llarg recor­re­gut. Més enllà de la pròpia existència de la llei, aquest és el pri­mer gran èxit dels impul­sors de la LEC amb el con­se­ller Mara­gall al cap­da­vant. Obte­nir una llei que pot ini­ciar el seu camí amb els objec­tius clars i sense depen­dre de les even­tu­als alter­nan­ces en el govern de la Gene­ra­li­tat.