Xènius: repòs

“El repòs ens fa savis”, diu l'assa­gista i filòsof Eugeni d'Ors (1881-1954). Cone­gut per Xènius, el sobre­nom amb què escriu la seva columna diària a la secció Glos­sari de La Veu de Cata­lu­nya, inventa i pro­mou el terme Nou­cen­tisme, el movi­ment de rege­ne­ració cul­tu­ral cata­lana de prin­ci­pis del segle pas­sat. Les glos­ses són de for­mat sintètic i tenen dosis ingents de reflexió filosòfica sobre temes d'actu­a­li­tat artística, política i cul­tu­ral. Xènius sedu­eix i ins­tru­eix alhora: és La filo­so­fia de l'home que tre­ba­lla i que juga (1914). El llen­guatge triat és bell, arti­ficiós, civi­lit­zat, huma­nista però també pro­vo­ca­tiu i irònic, i sem­pre adreçat a ments il·lus­tra­des. A la seva Oce­a­no­gra­fia del tedi (1916) hi recull unes pro­ses en què el nar­ra­dor (ara Autor) rep, per pres­cripció mèdica, la diagnosi de tedi: “Ni un pen­sa­ment, ni un movi­ment.” La recepta es com­pleix amb afany fins que enmig de l'assos­sec d'Autor, asse­gut con­tem­pla­tiu en una chaise lon­gue al bal­ne­ari, apa­reix la Dona, que el farà dan­sar entre el desig i el tedi. A La Ben Plan­tada (1911), al·lego­ria del Nou­cen­tisme, d'Ors oposa el país al roman­ti­cisme més tem­pestuós i abran­dat. Hi dibuixa una Cata­lu­nya ideal, mesu­rada, tra­di­ci­o­nal, tre­ba­lla­dora i poc hor­mo­nal. Afor­tu­na­da­ment més enda­vant rec­ti­fica aquest ideal a La veri­ta­ble història de la Lídia de Cadaqués (1954), amb il·lus­tra­ci­ons de Dalí. Hor­ro­rit­zat per la impro­vi­sació, d'Ors vivia en crisàlide per­ma­nent (avui en diríem un freak de tres parells). La seva idea de civi­li­tat s'arqui­tec­tura en una ciu­tat il·lumi­nada com la polis grega, gover­nada per artis­tes i filòsofs, sem­pre en cons­trucció. L'escola és el pri­mer vehi­cle del civisme i “l'obra ben feta”, l'eslògan que ens hem de tatuar des de ben petits. La intel·ligència cul­ti­vada.