Governador exemplar

Quan Claudi Amet­lla va voler publi­car el segon volum de les seves Memòries polítiques i va topar amb el mur de la cen­sura, va deci­dir escriure direc­ta­ment al minis­tre Manuel Fraga Iri­barne. Aquest, en una cínica carta de res­posta, va tenir la barra de dema­nar a una per­sona de 81 anys “la paci­en­cia nece­sa­ria” per espe­rar un “pru­dente plazo”. El lli­bre no va aparèixer fins al 1979, quan ja feia onze anys que el seu autor era mort.

Ara ha sor­tit una altra vegada el pri­mer volum (del 1980 al 1917) en una acu­rada edició de RBA, però el que con­ti­nua essent apas­si­o­nant és aquell volum segon (del 1918 al 1936). És el període de més forta acti­vi­tat política d'Amet­lla, que va ser, per damunt de tot, un gran peri­o­dista, capaç d'expli­car minu­ci­o­sa­ment, amb una prosa clara i un estil bri­llant, les vicis­si­tuds de la dic­ta­dura, les sor­pre­nents elec­ci­ons del 1931, la impre­vista pro­cla­mació de la República i la posada en marxa de la Gene­ra­li­tat.

Per un procés atzarós, Claudi Amet­lla va ser nome­nat gover­na­dor civil, pri­mer de Girona i després de Bar­ce­lona, entre el 1931 i el 1933. Abans de pren­dre pos­sessió del pri­mer càrrec, va fer la visita de com­pli­ment al pre­si­dent Macià. Va ser rebut fre­da­ment, perquè no era d'Esquerra Repu­bli­cana, sinó de la der­ro­tada Acció Cata­lana. Però la decla­ració que el fla­mant gover­na­dor va fer en aque­lla ocasió mereix ser trans­crita ínte­gra­ment:

“Senyor pre­si­dent, vinc a pre­sen­tar-li els meus res­pec­tes i a comu­ni­car-li que, en l'exer­cici del meu càrrec, vull anar d'acord amb la Gene­ra­li­tat, de tal manera que, si aquest acord es trenqués, jo pre­sen­ta­ria ipso facto la meva dimissió. Per la força de les coses, sóc el repre­sen­tant del govern de Madrid, però no faré mai ús d'aquesta repre­sen­tació con­tra o a des­grat de la Gene­ra­li­tat.”

Exem­plar Claudi Amet­lla. I ara, sis­plau, que algú vagi a expli­car això a la senyora Lla­nos de Luna.