Espanya contra Catalunya

El sim­posi Espa­nya con­tra Cata­lu­nya: una mirada històrica (1714-2014), orga­nit­zat pel Cen­tre d'Història Con­tem­porània de Cata­lu­nya del Depar­ta­ment de Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat que comença avui ha aixe­cat ja una veri­ta­ble tem­pesta política en mit­jans mediàtics de Madrid, del govern espa­nyol i dels par­tits naci­o­na­lis­tes espa­nyols pre­sents al Par­la­ment català. Bingo! Han acon­se­guit poli­tit­zar una tro­bada acadèmica, amb alguns dels his­to­ri­a­dors cata­lans més reco­ne­guts, i por­tar al car­rer allò que pro­ba­ble­ment en un altre con­text i un altre moment no hagués tin­gut més ressò que l'estric­ta­ment acadèmic.

Es pot dis­cu­tir l'opor­tu­ni­tat o, àdhuc, el biaix polític del títol, però no el con­tin­gut acadèmic del sim­posi, atès el con­junt d'acadèmics que hi par­ti­ci­pen. Però les elits domi­nants espa­nyo­les i por­ta­veus des­ta­cats del naci­o­na­lisme espa­nyol més ranci, ate­mo­rits pel procés ende­gat a Cata­lu­nya i per la feblesa inter­na­ci­o­nal del seus argu­ments (de fet, reduït a un únic argu­ment que es repe­teix com un man­tra, “la Cons­ti­tució no ho per­met”, tot espe­rant que, a còpia de repe­tir-ho, s'acabi cap­gi­rant la volun­tat d'una majo­ria de ciu­ta­dans de Cata­lu­nya), han reac­ci­o­nat amb una agres­si­vi­tat que demos­tra, un cop més, que entre Cata­lu­nya i Espa­nya exis­teix un greu con­flicte polític. Com s'ha d'inter­pre­tar, si no, que alguns mem­bres del govern espa­nyol no hagin dub­tat a car­re­gar con­tra un acte acadèmic, sens dubte amb àmplies deri­va­des polítiques, abans i tot de conèixer-ne el con­tin­gut. Així, el minis­tre d'Afers Estran­gers, José Manuel García Mar­ga­llo, opina que tan sols el títol del sim­posi ja cons­ti­tu­eix una “fla­grante fal­si­fi­cación de la his­to­ria que no con­tri­buye en nada a mejo­rar la relación entre los cata­la­nes y el resto de España”, con­clusió a la qual ha arri­bat, segons decla­rava, a par­tir del subtítol (es deu refe­rir a la part del títol que va dar­rere dels dos punts, “una mirada històrica (1714-2014)”, perquè en el pro­grama no consta cap subtítol), men­tre que Alberto Ruiz Gallardón decla­rava ahir que sent una “pro­funda tris­tesa” perquè pugui haver-hi “algun ciu­tadà català” que es cre­gui “les men­ti­des del sim­posi”. Per cert, afe­geix que les seves con­si­de­ra­ci­ons sor­gei­xen només del títol, com no podia ser de cap altra manera, ja que en el moment de fer aques­tes decla­ra­ci­ons el sim­posi encara no havia començat. I gràcies que Gallardón és un mode­rat que només adver­teix que la qua­li­fi­cació jurídica del sim­posi cor­res­pon al Minis­teri Fis­cal i als tri­bu­nals, perquè, el 20 de setem­bre pas­sat, el seu sogre, l'exmi­nis­tre fran­quista José Utrera Molina, apel·lava a la legión per garan­tir la uni­tat d'Espa­nya.

El PP, C's i UPD, el par­tit de Rosa Díez, excon­se­llera de Comerç, Con­sum i Turisme (1991-97) del govern basc que com­para l'inde­pen­den­tisme amb el nazisme, han anat més lluny i han denun­ciat el sim­posi davant la fis­ca­lia de Bar­ce­lona perquè incita a la xenofòbia, l'odi i la violència con­tra Espa­nya. De nou, amb l'única argu­men­tació del títol hom posa el carro davant dels bous i dicta sentència d'uns con­tin­guts quan encara es des­co­nei­xen. Però això no hau­ria de sor­pren­dre ningú. Entre Cata­lu­nya i Espa­nya (com entre el País Basc i Espa­nya) exis­teix un con­flicte polític de llarga durada que s'ha traduït en una visió i un relat de la història dels dar­rers segles que res­po­nen a la manera dife­rent de com s'ha vis­cut –i es viu– aquest con­flicte. I, a dia d'avui, aques­tes dues visi­ons, aquests dos relats són incom­pa­ti­bles, perquè des de la ves­sant espa­nyola mai s'ha qüesti­o­nat el naci­o­na­lisme espa­nyol, ni els seus errors, ni la seva pre­potència, ni, encara menys, s'ha sabut escol­tar “els que li par­len en llen­gua no cas­te­llana” (Joan Mara­gall, Adéu Espa­nya).