Opinió

Keep calm

El Dr. Slump i el PSC

Ja ho diuen els dietistes: no es pot ser abans socialista que català

L'altre dia vam anar a sopar. I allò que dema­nes: que si tal plat i el de més enllà. Algú va dir: “Us queda alguna ració del PSC?” L'home va mirar... i no. És difícil tro­bar a bars i res­tau­rants de comar­ques man­duca soci­a­lista. Aquí, abans, el tiberi soci­a­lista era d'aquells de cafè, copa i puro: si volies, mai t'aixe­ca­ves de taula. Ara, ni soci­a­lis­tes, ni plat, ni esto­va­lles. No sé si la gent s'ha tor­nat herbívora, carnívora, o menja gela­tina, però està a règim soci­a­lista. “Heu d'anar a Bar­ce­lona”, ens va dir el cam­brer. Som-hi. Vam anar a la gran metròpoli: a la recerca d'un llo­mi­llo que s'ha tor­nat caviar. Ja vam tro­bar boti­gues on en venen, ja, però ens vam sen­tir com el Dr. Slump a la sor­tida del super­mer­cat. En una escena de la fabu­losa sèrie de dibui­xos ani­mats el pro­fes­sor Sem­bei Nori­maki (pare de l'admi­rada Arale) vol seduir l'exmi­nis­tra Tru­ji­llo, o Susana Díaz, de torn inten­tant reduir la gegan­tesca com­pra del súper. Solució? Treu un asse­ca­dor de mà de la Revo­lució Russa i comença a dis­pa­rar a les bos­ses cri­dant: “Petit, petit, petit...” Sense parau­les. Dese­nes de per­so­nes l'envol­ten i riuen de la xar­lo­tada de l'inven­tor sapas­tre.

El PSC vol fer lil·lipu­tenca amb un asse­ca­dor de PVC la rea­li­tat de Cata­lu­nya per poder deci­dir lliu­re­ment la nos­tra nutrició. Com més cops crida “petit, petit..” (tuit, tuit...) qui es fa dimi­nut és el PSC. I això es pre­gunta el Dr. Slump-PSC? Fàcil com un pa amb tomata: som el que men­gem. No es pot con­fon­dre el fum amb el ros­tit. Si poso mil qui­los de sal a un gram de carn menjo sal, no pas carn. Ja ho diuen tots els die­tis­tes: no es pot ser abans soci­a­lista que català.

Men­tre el PSC nega a cops d'asse­ca­dor l'hort, la vinya, el pis­tatxo i el gua­ca­mole, se li buida el rebost i el coles­te­rol i la hiper­tensió habi­ten a l'estra­tos­fera. Mira que és sen­zill com un rajolí d'oli. Ho diu la dita cata­lana: “Tran­quil·litat i bons ali­ments fan sanes les gents.” Aquí i a la Vila del Pingüí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia