Opinió

El cant de la Sibil·la

La veu de la profetessa torna a omplir les naus dels emblemàtics temples, convidant, potser, a un diàleg obert entre les nostres tradicions profanes i religioses

Pot­ser per Nadal el fir­ma­ment no mos­tra sig­nes extra­or­di­na­ris i ni tan sols és la nit més este­lada, com es creia durant l'edat mit­jana. Encara, els nos­tres avis cer­ca­ven la tra­jectòria de l'Estel Catarí, la res­plen­dent estre­lla que apa­rei­xia el dia 24 i que podia veure's fins a la mati­nada de Sant Sil­ves­tre. Els refe­rents són els que són, i mol­tes mani­fes­ta­ci­ons de la huma­ni­tat miren al cel, a la immen­si­tat de la volta celeste, cer­cant sig­nes ina­bas­ta­bles. Com diu el refra­nyer popu­lar, “hi ha velles tra­di­ci­ons / ador­mi­des pels racons” i és a les nits de sols­tici quan el reper­tori n'és més ric i entra­nya­ble.

Ara no mirem tant el cel, però és difícil negar que la nit de Nadal té una màgia espe­cial que la fa dife­rent i aco­lli­dora. És la victòria de la tra­dició, que imposa deter­mi­na­des for­mes, accep­ta­des com a conte mera­vellós o com a argu­ment de la creença cris­ti­ana; en ella es bar­re­gen els aspec­tes més pro­fans, de l'obse­qui a la taula, fins als sen­ti­ments més reli­gi­o­sos, del pes­se­bre a la litúrgia, en un cicle cul­tu­ral de pro­vada solvència.

Gua­nyant temps a la nit, en el llarg sols­tici d'hivern, el cris­ti­a­nisme introduïa la Nati­vi­tat de Jesús en aquesta jor­nada senya­lada i con­vi­dava el poble a par­ti­ci­par a unes mati­nes espe­ci­als, la “missa de l'aurora”, que aviat la gent batejà com a “missa del gall”. Després, a l'entorn de la cele­bració litúrgica es con­fi­gurà un cor­pus fes­tiu que anava des del res­sopó fins als actes sacra­men­tals, entre vives fogue­res i cants de tota mena.

El com­po­nent mitològic d'un Sal­va­dor intro­du­eix ele­ments pro­vi­nents de la cul­tura grega, quan els antics lli­ga­ven els nai­xe­ments dels grans herois a la presència d'unes dones sàvies que pro­cla­ma­ven parau­les profètiques. Era la figura de la sibil·la que, adop­tada per Sant Agustí en La ciu­tat de Déu, entrà a for­mar part de la para­litúrgia nada­lenca. Abans de la litúrgia fes­tiva, calia que el poble sen­zill recordés la neces­si­tat de con­versió i el com­po­nent obs­cur i peni­ten­cial propi de deter­mi­nada època, a l'espera del Déu sal­va­dor. Ales­ho­res, el cant de la Sibil·la esde­vingué part dels pro­legòmens de la missa del gall, segons una tra­dició pro­vençal i amb la pri­mera datació històrica al segle X, a Sant Mar­cial de Lle­mot­ges, per esten­dre's per Occitània i el regne cata­la­no­a­ra­gonès, con­so­li­dant la seva presència nada­lenca a les cate­drals i esglésies de referència.

Pro­hi­bida pel Con­cili de Trento pel seu caràcter exces­si­va­ment tea­tral i el to esgar­rifós que xocava amb l'ale­gria nada­lenca, resi­du­al­ment es man­tingué a Mallorca i l'Alguer, en una versió pròpia cone­guda com “sibil·la cata­lana”. Amb un llen­guatge antic, la pro­fe­tessa repe­teix “el jorn del judici parrà qui haurà fet ser­vici” (“el dia del judici es sal­varà qui haurà fet bona feina”), i canta una llarga salmòdia. L'any 1948, la bar­ce­lo­nina Santa Maria del Mar recu­perà el cant de la Sibil·la i poste­ri­or­ment ho feren les cate­drals de Vic i Girona i l'església de la Bona­nova; aquests dos dar­rers anys també l'han fet seva les cate­drals de Bar­ce­lona i la Seu d'Urgell. La veu de la pro­fe­tessa torna a omplir les naus dels emblemàtics tem­ples, con­vi­dant, pot­ser, a un diàleg obert entre les nos­tres tra­di­ci­ons pro­fa­nes i reli­gi­o­ses.

Aquest any, a Santa Maria del Mar, la veu de la sibil·la farà una gira­gonsa i s'empa­re­llarà amb la poe­sia de Sal­va­dor Espriu, segur que la seva obra s'empa­renta amb el cant de la pro­fe­tessa i ell mateix es pre­gunta, davant “el mis­teri del llin­dar”, per “l'enigma nou” que també, amb altres parau­les, recita la sibil·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia