Nit de Nadal, missa del gall

Mal­grat que amb l'esclat de la guerra les mani­fes­ta­ci­ons reli­gi­o­ses havien estat pro­hi­bi­des i els reli­gi­o­sos havien estat molt per­se­guits i, molts, morts al llarg sobre­tot del 1936, l'any 1938 la República va voler redreçar la política reli­gi­osa que fins ales­ho­res havia man­tin­gut. El 8 d'agost del 1938, sent minis­tre de Justícia el basc i catòlic reco­ne­gut Manuel de Irujo, va ser publi­cat el decret que auto­rit­zava l'exer­cici pri­vat del culte. Això volia dir que ningú no podia ser denun­ciat per ser sacer­dot o per prac­ti­car la seva religió i que es podien tor­nar a cele­brar mis­ses a cases par­ti­cu­lars. El 8 de desem­bre del mateix any es va crear el Comis­sa­riat de Cul­tes, diri­git per Josep M. Bellido, metge i catòlic mani­fest, que tenia per objec­tiu garan­tir la cele­bració de mis­ses els diu­men­ges en espais i locals habi­li­tats i anar obrint algu­nes esglésies a poc a poc.

La nit de Nadal del 1938 es van rea­lit­zar mol­tes mis­ses a cases par­ti­cu­lars de les grans ciu­tats, encara repu­bli­ca­nes. Els que havien estat infor­mats de la cele­bració hi van anar arri­bant a poc a poc, en mig de ciu­tats segu­ra­ment ben silen­ci­o­ses i a les fos­ques, i es van situar a l'habi­tació habi­li­tada de la casa o el pis per dur a terme la litúrgia, i aquesta segu­ra­ment es va fer amb la màxima solem­ni­tat pos­si­ble. En molts pobles de Cata­lu­nya la missa es va cele­brar en una ermita o una església i sense temor: ja no era pro­hi­bit poder fer-ho. La República inten­tava a dar­rera hora tren­car el binomi entre rebels i el seu pos­si­ble tri­omf amb la represa pública del culte religiós, però era ja massa tard.

JUAN NEGRÍN A LA

POR­TADA