Opinió

La columna

L'any

Després de 10.950 dies
de la marmota,
per fi podrem gaudir de la imprevisibilitat

Cada any desitjo un feliç any nou al que em queda de família a Angla­terra, sigui via email, sigui via una postal, i fins ara ho he fet gai­rebé d'esma. Ara, però, en escriure'ls Here's wis­hing you a happy 2014 ho he fet amb un cert scha­den­freude, ja que per ells l'any que ve serà més o menys com qual­se­vol altre men­tre que per mi i per tots els ciu­ta­dans que m'envol­ten serà un any apas­si­o­nant en què pot­ser es farà la con­sulta anhe­lada, els resul­tats de la qual podrien donar peu a una decla­ració uni­la­te­ral de secessió. O bé pot­ser serà un any en què certs par­tits polítics s'esquer­da­ran com tor­rons mal tallats, divi­dits entre els que són uni­o­nis­tes i els que no, men­tre d'altres par­tits es tor­na­ran sòlids i fos­cos com unes tifes seques, tot xis­clant unes ame­na­ces mono­temàtiques que alguns grups d'ultra­dreta pro­va­ran de por­tar a terme. O pot­ser fins i tot veu­rem com els para­mi­li­tars espa­nyols amb els seus bar­rets absurds fica­ran el govern català a la gar­jola men­tre la població omple els car­rers. De fet, pot pas­sar qual­se­vol cosa l'any que ve i ho cele­bro, després de tants anys de veure com tant les putes com les Ramo­ne­tes hagin fet can­to­na­des amb els coves pen­jats del braç; tants anys d'escol­tar, any rere any, uns dis­cur­sos més pre­vi­si­bles que el sol a l'estiu de part d'uns polítics que sem­bla­ven ninots d'un ventríloc ubi­cat al quilòmetre zero; i d'obser­var com tots els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat aca­ba­ven demos­trant que en la rea­li­tat només tenien una miqueta més de poder que qual­se­vol alcalde de poble per bé que feien veure que mana­ven com cal en un país ídem; en fi, després de tants anys d'avor­ri­ment i estan­ca­ment i repe­tició, després de 10.950 dies de la mar­mota, per fi podrem gau­dir de la impre­vi­si­bi­li­tat i tot el que com­por­tarà: un futur lliure de bucles polítics inter­mi­na­bles. La lli­ber­tat, de fet, deu ser més o menys això: la pos­si­bi­li­tat –i la capa­ci­tat– d'impro­vi­sar. I, per tant, de rein­ven­tar-ho tot en tots els camps. Bon any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia