Cap d'Any d'anunci al cap i casal

Bar­ce­lona és una urbs encan­tada d'haver-se cone­gut. Només així s'entén, per exem­ple, que les seves elits pre­su­mei­xin d'haver sabut con­ver­tir la ciu­tat en una marca que, en ter­mes de pro­jecció inter­na­ci­o­nal, cotitza a l'alça. Bar­ce­lona s'ha con­ver­tit en un bé ren­di­ble que es ven, per exem­ple, a través d'imat­ges com la de l'espec­ta­cle de Cap d'Any que es repre­sen­tarà avui. Diem espec­ta­cle i no festa, perquè de festa no en tindrà res. Ni música, ni ball ni, per des­comp­tat, copes ama­ni­ran un mun­tatge que, prin­ci­pal­ment, és un gran espot publi­ci­tari per pro­mo­ci­o­nar-nos l'endemà als infor­ma­tius de mig món. Això no treu, però, que serà un èxit rotund de públic. Perquè és gra­tis. I a Bar­ce­lona, gene­ral­ment, amb això ja n'hi acos­tuma a haver prou.