Diagnòstic erroni

No cal estu­diar sis anys de medi­cina i fer qua­tre anys de MIR (i després mar­xar a fora, perquè aquí no hi ha feina) per saber que el pri­mer pas per resol­dre un pro­blema de salut és encer­tar el diagnòstic. Perquè si el diagnòstic està
equi­vo­cat, el trac­ta­ment no tindrà cap efecte i, al con­trari, la malal­tia seguirà el seu curs.

La política no és gaire dife­rent de la medi­cina en aquest aspecte. Són mol­tes les car­re­res que s'han enfon­sat perquè el polític ha diagnos­ti­cat mala­ment les opi­ni­ons i els males­tars dels seus elec­tors. Això passa perquè es refien massa de les enques­tes, que tam­poc acos­tu­men a encer­tar-la gaire. Jo no m'ima­gino un metge fent una enquesta telefònica per saber quin trac­ta­ment ha de recep­tar. La medi­cina i la ciència sí que uti­lit­zen l'estadística, però amb fina­li­tats dife­rents.

El penúltim error de diagnòstic de gai­rebé tots els polítics espa­nyols, siguin del color que siguin, és sobre les cau­ses de l'efer­vescència naci­o­nal de Cata­lu­nya. Afir­men aquests polítics, empa­rats pels ter­tu­li­ans que igual par­len de la mona Che­e­tah que de la frac­tura fami­liar a Cata­lu­nya, que la rei­vin­di­cació crei­xent de la inde­pendència es mou des de dalt. Que les elits, per tapar els seus des­en­certs econòmics i la cor­rupció crei­xent, estan cre­ant un pro­blema –pro­blema als seus ulls, és clar– polític. Diagnòstic erroni, perquè el que han fet els polítics cata­lans és escol­tar la veu dels seus elec­tors. L'acció va de baix a dalt, no de dalt a baix.

I com que s'equi­vo­quen en el diagnòstic, també s'equi­vo­quen en el trac­ta­ment. Per això recep­ten lleis que inten­ten con­ver­tir les esco­les en cen­tres d'adoc­tri­na­ment, reser­vant-se el pro­grama d'història, o envien cate­cis­mes als ambai­xa­dors perquè com­ba­tin aquesta dèria anti­de­mocràtica de les urnes. S'equi­vo­quen i estan fent que la qüestió dels cata­lans evo­lu­ci­oni pel seu compte. Quan se n'ado­nin serà tard per a ells. Millor per a nosal­tres.