Misteris de Girona

Gràcies a les apor­ta­ci­ons del malau­ra­da­ment des­a­pa­re­gut acti­vista cul­tu­ral Car­les Vivó, la Girona grisa i negra del fran­quisme es va anar con­ver­tint en una ciu­tat on es varen començar a des­co­brir històries de lle­genda que ben aviat varen anar calant com la pluja fina en l'ima­gi­nari col·lec­tiu. El cul de la lle­ona, la Coco­llona, la major­doma de Sant Narcís, la bruixa de la cate­dral i mol­tes altres varen esde­ve­nir motiu de per­so­na­li­tat defi­nida d'un deter­mi­nat caràcter que impri­meix el fet de la ciu­ta­da­nia giro­nina. A poc a poc, ja sigui pel ressò d'impor­tants esde­ve­ni­ments com l'expo­sició de flors del mes de maig, les fires de l'octu­bre, el Tem­po­rada Alta o els con­certs d'estiu, el fet és que s'ha anat impo­sant un turisme crei­xent que, començant pels matei­xos de casa, va pas­sar ràpida­ment als de ter­res bar­ce­lo­ni­nes fins a arri­bar als més recents que pro­ve­nen de les este­pes rus­ses. El tema de les lle­gen­des giro­ni­nes, que són una base sòlida d'aquest subs­trat turístic, fou trac­tat temps enrere en un lli­bre de l'his­to­ri­a­dor Ramon Alberch, però ara un nou volum del mateix autor publi­cat per edi­ci­ons Viena com­ple­menta aque­lla ini­cial apor­tació amb trenta-dos mis­te­ris i curi­o­si­tats que ell mateix ano­mena “peti­tes grans històries ador­mi­des a les pedres de la ciu­tat de Girona”. Gràcies a aquest magnífic tre­ball podem saber que les figu­res huma­nes en relleu que hi ha un xic dis­si­mu­la­des sota els por­xos de la Ram­bla de la Lli­ber­tat repre­sen­ten els tres mon­jos de Banyo­les que foren exe­cu­tats l'any 1622 per haver assas­si­nat l'abat del seu mones­tir, però també ens fa pen­sar sobre quina de les hipòtesis deu ser la bona amb relació a la dimi­nuta figura escul­pida amb banyes al car­rer Ciu­ta­dans, o per què abans d'entrar a la sala de plens de l'ajun­ta­ment hi ha una figura que repre­senta un home en acti­tud de mos­se­gar-se la llen­gua. El lli­bre ens revela on eren les anti­gues sina­go­gues de la ciu­tat, com i per què s'uti­lit­za­ven els dife­rents pas­sos sub­ter­ra­nis que hi havia a Girona o com fou urbanísti­ca­ment pos­si­ble el tan­ca­ment de la plaça dels Raïms con­ver­tint-la en la que segu­ra­ment deu ser la més petita del món. És un lli­bre que es pot uti­lit­zar com a guia per res­se­guir els racons i les peti­tes històries d'una ciu­tat que amaga dar­rere pedres mil·lenàries mis­te­ris i curi­o­si­tats que l'autor posa a l'abast del conei­xe­ment popu­lar. La ciu­tat viva i dinàmica que fa molt temps va dei­xar enrere el gris de la tris­tesa, aposta ara pel mis­teri i la lle­genda com a bones eines de futur.