Demòcrates i constitucionalistes

L'any que aca­bem d'ence­tar és un any deci­siu, és l'any que deci­dirà el nos­tre futur, és l'any que hau­rem de demos­trar el que estem dis­po­sats a fer per acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya, és l'any d'actuar, és l'any de la veri­tat. Sabem que, sigui com sigui, aca­ba­rem votant, perquè en democràcia els con­flic­tes i els des­a­cords es reso­len a les urnes, i ara i aquí estem en democràcia i for­mem part de la Unió Euro­pea. D'aquí a poc començaran a desem­bar­car a Cata­lu­nya tots els minis­tres del govern d'Espa­nya i tots els diri­gents i alts càrrecs del PSOE per deses­ta­bi­lit­zar i atu­rar el procés sobi­ra­nista, s'hi han com­promès públi­ca­ment i ho han pac­tat com un objec­tiu pri­o­ri­tari dels seus par­tits. Visi­ta­ran diver­ses ciu­tats i indrets del país per expli­car-nos les mal­ves­tats del procés sobi­ra­nista i les difi­cul­tats que tindrà una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Fins ara havien vin­gut, de tant en tant, per recor­dar-nos qui té el poder i els diners però, a par­tir d'ara, que ja veuen la con­sulta com un fet ine­vi­ta­ble, ini­ci­a­ran una ofen­siva diplomàtica, econòmica, jurídica, mediàtica i política asfi­xi­ant per fre­nar les nos­tres legítimes aspi­ra­ci­ons naci­o­nals.

Tots ens diran que, si ens inde­pen­dit­zem, hau­rem de sor­tir de la Unió Euro­pea, mal­grat que ningú no sap què pas­sarà, perquè és una situ­ació nova, sense pre­ce­dents i, si en sor­tim, tor­na­rem a entrar-hi sense pro­ble­mes si així ho volem, això sí que ho saben, però no ens ho diran. També ens diran que, si ens inde­pen­dit­zem, hi per­drem tots, però saben que els que hi per­dran més seran ells, perquè nosal­tres volem con­ti­nuar man­te­nint els lli­gams soci­als, afec­tius, cul­tu­rals, lingüístics i comer­ci­als amb Espa­nya. L'únic que volem és ges­ti­o­nar els nos­tres recur­sos i poder deci­dir el que més ens convé com a poble, sense dema­nar permís a un estat que no és el nos­tre. Volem i podem ser uns grans ali­ats i volem i podem ser molt soli­da­ris. Ens diran que millor junts per sor­tir de la crisi, però saben que Cata­lu­nya se'n sor­tirà millor sola, perquè és una de les eco­no­mies, si no la més pro­duc­tiva de l'Estat espa­nyol, la que més exporta. La cor­rua de minis­tres i diri­gents del PP i del PSOE vin­dran per dir-nos que ens obli­dem de la inde­pendència, però vin­dran amb les mans bui­des, no ens ofe­ri­ran res que ens pugui fer dub­tar ni un segon del nos­tre camí. No poden ni volen, com va dir el senyor Mari­ano Rajoy, dei­xar-nos votar, perquè diuen que està fora de la Cons­ti­tució, que la llei no ho per­met, i amb aquests argu­ments no podran, per més que vul­guin, convèncer ningú.

Nosal­tres som els demòcra­tes, sabem que les lleis són nor­mes pac­ta­des per man­te­nir la con­vivència en una soci­e­tat i que es can­vien cada cop que així ho deci­dei­xen les majo­ries. Sabem que les lleis estan al ser­vei de les per­so­nes, no les per­so­nes al ser­vei de les lleis. Sabem que la democràcia i la volun­tat de la majo­ria estan per sobre de les lleis, són les nor­mes que s'adap­ten als dic­tats de la democràcia i no la democràcia a les nor­mes. Ells, el govern d'Espa­nya i els diri­gents del PSOE, són els cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, els que uti­lit­zen la Cons­ti­tució Espa­nyola en con­tra de la democràcia, els que bar­ren el pas de la democràcia a còpia de decrets. Els que defen­sen que les lleis ser­vei­xen per fre­nar la volun­tat de la majo­ria de ciu­ta­dans.

L'Estat espa­nyol fa tot el con­trari del que ha de fer un estat democràtic, que és inter­pre­tar les lleis per donar com­pli­ment a la volun­tat majo­ritària dels ciu­ta­dans. Sabem que la Cons­ti­tució per­met que els cata­lans puguem votar, per això el Par­la­ment de Cata­lu­nya, demà, apro­varà dema­nar al Congrés dels Dipu­tats el traspàs de com­petències, de l'Estat a la Gene­ra­li­tat, per con­vo­car la con­sulta, tal com es va fer amb les com­petències de trànsit. Però el govern espa­nyol, en lloc d'accep­tar la votació i ofe­rir-nos pro­pos­tes engres­ca­do­res perquè no mar­xem, com fan els altres governs democràtics, s'entesta a dir que la Cons­ti­tució no ho per­met. Que s'hi esfor­cin tant com vul­guin que la història ens demos­tra que la democràcia sem­pre gua­nya, que la volun­tat de la majo­ria sem­pre pre­val i que les urnes sem­pre aca­ben tri­om­fant.