De set en set
Del 1714
El periodista Josep Manyé –més conegut amb el pseudònim de Jorge Marín pels seus programes en castellà i català a la BBC de Londres– investigà el 1956 per què hi ha a Cornualla (Anglaterra) un indret anomenat Barcelona. Publicà els resultats de les seves recerques al setmanari Destino i al diari The Cornish Times. Arribà a la conclusió que aquella petita Barcelona anglesa era un tribut d'admiració i remordiment que va retre a la capital catalana un aristòcrata que el 1705 arribà a les nostres costes amb les tropes aliades que ajudaven l'arxiduc Carles, pretendent al tron d'Espanya.
Els catalans abraçaren aquella causa encoratjats per la promesa que els drets de la nació serien respectats. Quan l'11 de setembre del 1714 Barcelona es veié obligada a rendir-se, els anglesos consideraren gairebé una vergonya nacional haver retirat les seves forces en aplicació del Tractat d'Utrecht. Manyé citava en el seu reportatge aquestes paraules de Voltaire: “Els anglesos es reprovaven d'haver abandonat els catalans, com els romans abandonaren els saguntins.”
Posar el nom de Barcelona a un topant d'Anglaterra fou un homenatge tàcit, que incloïa un penediment implícit, a la Catalunya heroica que havia perdut les seves llibertats. Dos segles després, un altre anglès, nascut a l'Índia el 1903, Eric Blair, famós amb el pseudònim de George Orwell, posava el títol Homage to Catalonia al gran reportatge sobre la seva experiència de lluita en terres catalanes el 1937. És significatiu que anglesos que han vingut a Catalunya en diversos moments crítics de la història hagin recordat després amb respecte i gratitud aquestes terres i la seva gent confiada, entusiasta, i massa sovint sacrificada.
També s'emporten a casa seva aquesta impressió els qui ara fan estada entre nosaltres com a turistes o per raons de treball o de negoci. En temps venturosos de pau, i sense organismes propis de servei exterior, la projecció de Catalunya en l'imaginari d'altres nacions també es potencia per l'exemplaritat col·lectiva en la defensa democràtica de la dignitat i dels drets com a poble.
