Opinió

Altaió parla

La cultura catalana no pot viure el moment amb tanta desídia; ha d'afrontar-lo fent de pionera, d'exemple trencador, d'agitadora

Vicenç Altaió, en l'acte a l'Ate­neu que tenia com a pre­text la pre­sen­tació del lli­bre Un tra­fi­cant d'idees a les fron­te­res de l'art (i que, en veri­tat, volia cele­brar la seva mort tran­sitòria), va dir veri­tats com tem­ples expi­a­to­ris: “Vivim un moment una mica com­pli­cat. Tots tenim pri­o­ri­tats i, segu­ra­ment, hi ha una gran pri­o­ri­tat que és la política. Però si la política es pri­o­ritza ella mateixa cor­rem el risc que la política afe­bleixi la cul­tura, ens afe­bleixi. De manera que aquest és, sen­zi­lla­ment, un acte  que rei­vin­dica la cul­tura com un fet de cul­tura, de política pràctica; vaja, d'idees.” Altaió diu, com Pujols, veri­tats com tem­ples: no li he sen­tit mai una frase que no tin­gui con­tin­gut pen­sat, quasi lapi­dari. Fins i tot en les bro­mes. I la reflexió amb què va aca­bar el dis­curs mereix una anàlisi des del punt de vista de la política i de la cul­tura, si algú hi vol dedi­car un moment.

Política­ment, vivim en el moment de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Aquest any s'ini­cia un procés que aca­barà en un ter­mini que des­co­nei­xem, però que sí que sabem que es que­darà fins a solu­ci­o­nar-se. Davant d'un sac­seig polític d'aquesta mag­ni­tud, podem caure en l'error de mono­te­ma­tit­zar-nos. I així com s'alcen veus recla­mant que no s'oblidi el debat social, i els dèficits en l'estat del benes­tar, i les reta­lla­des i els ajus­ta­ments, i el model d'admi­nis­tració que volem, és encara més impor­tant per a l'ànima del país que la cul­tura res­piri per damunt del debat. No dic a banda del debat, no dic per sota del debat, ni de forma autista, segur que no, però sí que la cul­tura ha de res­pi­rar lliure, des­en­car­to­nada, inqui­eta i inno­va­dora per situar-se per damunt del debat i, jus­ta­ment, ele­var-lo. Ja no allò de si loca­lisme o cos­mo­po­li­tisme, sobre si la inde­pendència ens empe­ti­teix i Espa­nya ens obre, que és el debat antic, el que encara fan ser­vir nostàlgics dels anys setanta com ara Mario Var­gas Llosa. Aquest debat ja el va superar Dalí fa temps tot apel·lant a l'ultra­lo­ca­lisme. Però, superat tot això, ales­ho­res, quina apor­tació pot fer la cul­tura al moment polític actual? I vice­versa?

el moment polI­ti­co­cul­tu­ral recorda la Renai­xença, el moder­nisme i el nou­cen­tisme. És a dir, vivim la cul­mi­nació d'un redes­co­bri­ment i un replan­te­ja­ment del país. I un tren­ca­ment d'esque­mes. Si fins a la Guerra Civil el cata­la­nisme va reconèixer una iden­ti­tat col·lec­tiva obli­dada, es va orga­nit­zar i va cons­truir unes estruc­tu­res polítiques que hi fes­sin justícia, ara també en bona part estem cul­mi­nant un retro­ba­ment. Des de l'any 1978 fins al 2000, s'ha produït un retro­ba­ment gene­ra­ci­o­nal, social, iden­ti­tari i cul­tu­ral. El canvi pro­gres­siu que s'ha produït en trenta anys de democràcia i d'auto­no­mia és un canvi emi­nent­ment cul­tu­ral. Un “canvi de xip”, en diu el pre­si­dent Mas. I davant d'això, i davant del salt del mur que avui fa la política, el món de la cul­tura s'ha de situar en prisma de canvi, d'avant­guarda i fins i tot de lide­ratge moral. De pen­sa­ment i d'atre­vi­ment. Com van fer ales­ho­res els moder­nis­tes, que avui con­si­de­rem tan con­ser­va­dors.

alguns polítics amb res­pon­sa­bi­li­tats cul­tu­rals només par­len de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però la cul­tura cata­lana no pot viure el moment amb tanta desídia; ha d'afron­tar-lo fent de pio­nera, d'exem­ple tren­ca­dor, d'agi­ta­dora, d'alter­na­tiva, de movi­ment viu i cen­tral. On s'és vist una tran­sició política amb la cul­tura tímida, sim­ple, emboi­rada per ges­tors del fum? Altaió, sigui'ns la mort una major nai­xença.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia