Opinions opinades

M'han dit últi­ma­ment que tinc algun brot pes­si­mista. Es refe­rei­xen als comen­ta­ris fets sobre la crisi. En rea­li­tat, el que intento és dotar de rea­lisme les opi­ni­ons trans­cen­dents que cir­cu­len. M'agrada iro­nit­zar amb els assump­tes poc clars, els opor­tu­nis­tes, els polítics amb rumbs incerts i l'ina­ca­ba­ble vode­vil de la monar­quia. Em guar­daré de donar lliçons de pre­dic­ci­ons, de cor­re­gir les dels altres i de creure que sem­pre tinc la raó. Algu­nes afir­ma­ci­ons con­ver­ti­des en cròniques que es poden sen­tir o lle­gir gai­rebé dema­nen que es digui quel­com saborós, crític, irònic, bur­lesc o bé còmic. Hi ha per triar. Amb tot, limito el meu afany crític i dono la meva opinió. Acabo el tema amb una his­to­ri­eta ver­ta­dera, gai­rebé refrany. El pri­mer magat­zem que vaig tenir, l'any 1954, a Girona, va ser a l'ara car­rer Bar­ce­lona, al davant de les Ger­ma­ne­tes dels Pobres. Un auxi­liar de Mon­tepíos, veí, feia algu­nes hores al nos­tre magat­zem. D'ori­gen andalús, era, com molts de la seva terra, molt ocur­rent i graciós. Com que el local era petit i jo sem­pre he par­lat amb veu alta, ell estava al cor­rent de tot. Era el cas d'un vene­dor que ens robava i vaig haver d'aco­mi­a­dar. Lamen­tava el fet. “¿Por qué pena, jefe? ¡Eso no é naa!”, deia. “En todas las casas hay mierda por bar­rer.” L'home tenia raó: abun­den!

Exem­ples: un repàs a les notícies dels dos o tres últims dies. Trias, alcalde de Bar­ce­lona, anun­cia que mul­tarà els bancs que tin­guin pisos buits. A quina llei s'acull? Deu ser la de la pro­pi­e­tat de l'embut! Soci­a­lis­tes cata­lans de renom tren­quen la dis­ci­plina de vot i se sumen a la con­sulta prèvia. El Par­la­ment català, en la sessió de dijous pas­sat, dem­peus aplau­deix a Mas; no tot­hom, és clar. La tan famosa democràcia i lli­ber­tat dels par­tits polítics on para? No es pot ser soci­a­lista i patri­ota català? A França, l'amiga del pre­si­dent és expul­sada d'un jurat en què estava inclosa legal­ment. Què tenen a veure bra­gueta i justícia? Rússia expulsa per inde­sit­ja­ble un peri­o­dista ame­ricà que ha cri­ti­cat la seva llei d'immi­gració. De la lli­ber­tat de premsa, què se n'ha fet? L'agència d'estu­dis de mer­cat Moody's Ana­litycs diu que si Cata­lu­nya s'inde­pen­ditza, tindrà greus pro­ble­mes de mer­cat que cas­ti­ga­ran Espa­nya. En què es basen? Tenen experiències? Res, sols futu­risme barat. A casa, la llei d'avor­ta­ment. Altra vegada, es bar­reja fana­tisme religiós, política i ben poc de drets civils i humans. El Par­la­ment Euro­peu es mani­festa con­trari a la llei. Sobra passió i manca lli­ber­tat. Un de clàssic: la infanta Cris­tina, impu­tada, ha de decla­rar. Com tot­hom. I què? Fins i tot el fis­cal ha per­dut els papers i vol fer de Roca. I el rei per què no plega o abdica? Millor ple­gar! Si les monar­quies són d'una raça d'extinció avançada, s'han de posar en vitri­nes o gàbies.

Crec que m'he retra­tat. Sóc rea­lista, cru, clar i català. No pas pes­si­mista, ostres!