Opinió

Vanitat de vanitats nacionals

Catalunya no pot influir en l'escena política espanyola des d'una “vanitat de nació”

En la lluita entre naci­ons, escriu Gramsci, en un pas­satge d'El príncep modern, no s'ha d'obli­dar que cadas­cuna té interès a debi­li­tar l'altra a través de les bara­lles inter­nes, amb els par­tits com a ele­ments neces­sa­ris. La “vani­tat” d'un par­tit pot ser pit­jor que la “vani­tat d'una nació”. Cal saber, doncs, si els par­tits dis­po­sen de força pròpia per con­ti­nuar exis­tint o si depe­nen d'interes­sos externs. Al cap i a la fi, diu Gramsci, una nació no pot dei­xar d'exis­tir, i, amb un mínim de bona volun­tat i tex­tos a l'abast, sem­pre se'n pot tro­bar una existència plena de destí i de sig­ni­fi­cat. En canvi, un par­tit polític, si no té la neces­si­tat interna de seguir fun­ci­o­nant, pot des­a­parèixer. Un par­tit seriós ha de rebut­jar i com­ba­tre la vani­tat –mirar-se el melic– mit­jançant la prova de rea­li­tat –els fets con­crets.

¿Quins són els fets con­crets d'ara mateix? Vani­tat de la nació espa­nyola, que ignora el prin­cipi ele­men­tal de la diver­si­tat de les moda­li­tats històriques i nega a Cata­lu­nya, a través del seu Estat, la capa­ci­tat de deci­dir democràtica­ment si vol con­ti­nuar for­mant-ne part. Vani­tat de par­tit: a banda de lleis i ins­tru­ments coer­ci­tius, la nació espa­nyola dis­posa a Cata­lu­nya d'unes for­ma­ci­ons polítiques que, en un moment de canvi històric, tro­ben raó de ser com a politja de trans­missió de la volun­tat de l'Estat de negar als cata­lans la pos­si­bi­li­tat de deci­dir democràtica­ment el seu futur. En aquest sen­tit, la funció de PPC, C's i PSC, en la votació del Par­la­ment per dema­nar a l'Estat el traspàs de com­petències per rea­lit­zar un referèndum, va ser la de negar, en nom de la lega­li­tat espa­nyola, els fets cons­ti­tu­ents del sub­jecte polític català dels últims vuit anys: mani­fes­ta­ci­ons de la PDD de 2006 i 2008, con­sul­tes muni­ci­pals per la inde­pendència de 2009-2010, mani­fes­tació de juliol de 2010, elec­ci­ons de 2010, cre­ació de l'ANC el 2011, Dia­des de 2011 i 2012, elec­ci­ons de 2012, vota­ci­ons par­la­mentàries per a la con­sulta de 2013... La vani­tat de par­tit va en con­tra d'aques­tes pro­ves sos­tin­gu­des de mobi­lit­zació mas­siva i pacífica, men­tre s'escam­pen con­cep­tes de falsa sime­tria entre “els uns i els altres”, a fi de no crear “bons i dolents”, “patri­o­tes i traïdors”, etcètera. Uns ter­mes gens inno­cents i des­lli­gats del caràcter inte­gra­dor de les mobi­lit­za­ci­ons.

Tor­nem al tema ini­cial d'aquest arti­cle: ¿té, Cata­lu­nya, capa­ci­tat per fomen­tar les bara­lles inter­nes de la nació espa­nyola? Els fets demos­tren tot el con­trari: n'ha esti­mu­lat una uni­tat patriòtica de pedra picada. ¿Hi ha par­tit sucur­sa­lis­tes cata­lans a Espa­nya? És evi­dent que no. Cata­lu­nya no pot influir en l'escena política espa­nyola des d'una “vani­tat de nació” que se sent capaç de dic­tar a una altra quan i de quina manera ha de deci­dir el seu futur. En con­seqüència, les rela­ci­ons de força no són pas les matei­xes entre una nació i una altra. Els que recla­men, des d'aquí, un esforç de diàleg per les dues parts, no hau­rien d'igno­rar un fet tan deci­siu. Men­tre que la legítima dis­cor­dança par­la­mentària es pot pre­sen­tar, a Cata­lu­nya, com una “divisió” sus­cep­ti­ble de gene­rar “frac­tura” social, a Espa­nya, la unànime vani­tat naci­o­nal reu­neix en un sol bloc par­tits i opinió pública, ciu­ta­dans i ins­ti­tu­ci­ons.

En el text esmen­tat, Gramsci acaba dient que, pel que fa als par­tits, cal evi­tar fins i tot l'apa­rença “jus­ti­fi­cada” que estàs fent el joc a algú, sobre­tot si es tracta d'un Estat estran­ger (espe­cu­la­ci­ons a part).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia