Opinió

De set en set

Fer-ho fàcil

Fer-ho fàcil és un exercici constant i diari que requereix un esforç

Com més gran em faig més m'adono que, si no és per un sotrac impor­tant (i encara...) o per la neces­si­tat evi­dent d'alguna cosa, és molt difícil que les per­so­nes canviïn. Nor­mal­ment el temps no modi­fica les con­duc­tes ni el caràcter sinó més aviat al con­trari. Rea­firma el nos­tre tarannà amb tot el que això té de bo i de dolent. Tant si ens agrada com si no, som allò que demos­trem en el nos­tre dia a dia i no val allò de “en el fons és bona per­sona, o és generós, o és simpàtic o és hon­rat”. No. Si no ho mani­festa amb el que fa i ho ver­ba­litza amb la seva con­ducta és que no ho deu ser. Perquè ense­nyar una qua­li­tat, una com­petència o una manera de ser quan ens interessa o ens hi estem jugant alguna cosa no té cap valor. És efímer i pro­ducte d'un interès pun­tual i ter­ri­ble­ment per­vers. Per tant som agra­da­bles, afec­tu­o­sos, hon­rats, gene­ro­sos, simpàtics i edu­cats si ho demos­trem amb cada un dels nos­tres actes i amb la nos­tra manera de rela­ci­o­nar-nos amb tot­hom. No només amb els que en algun moment ens interessa. I si no ho fem és que no ho som i s'ha aca­bat. No hi ha més fusta que la que crema.

Ser cons­ci­ents d'aquesta rea­li­tat no sem­pre és agra­da­ble. Podem ado­nar-nos que l'amic que des de petits tenim en compte en tot allò que fem és un male­du­cat empe­dreït, que el nos­tre supe­rior que sem­pre hem admi­rat és un dèspota com una casa o que el fami­liar que esti­mem ine­vi­ta­ble­ment és un grandíssim ego­ista. I això és dolent? Ni bo ni dolent, ja ho can­tava Ser­rat: Nunca es triste la ver­dad, lo que no tiene es reme­dio. Però, a aques­tes altu­res de la vida, a mi que em donin per­so­nes que, sense fugir del con­flicte i assu­mint rep­tes i enca­rant els pro­ble­mes, ho inten­ten fer tot de manera ama­ble i fàcil, essent gene­ro­ses amb el món i amb els altres. Fer-ho fàcil és un exer­cici diari que reque­reix un esforç. Costa i, a vega­des, molt i molt. En fi, deu ser que a l'hivern els dies són més llargs, gri­sos i tris­tos... avui m'han aga­fat un pèl mora­lista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia