El salacot

Les desi­gual­tats crei­xen a favor dels rics. És un titu­lar que cada set­mana veiem reflec­tit a la premsa i que ens recorda que l'escletxa entre els que més tenen i els que no tenen res cada dia que passa és més gran i que el dal­ta­baix de la nos­tra soci­e­tat és un fet, per molt que vul­guem apedaçar-la. Es tren­carà, s'ensor­rarà i d'aquesta des­feta n'hem de res­sor­gir. Qui fa anys que sento que vati­cina aquest desen­llaç és un home que admiro. Un home que reco­neix els errors que ha comès –no tot­hom ho fa, i em trec el bar­ret– i que mira d'esme­nar-los en la mesura que el temps li ho per­meti. Un home que ha estu­diat el nos­tre com­por­ta­ment, el de l'home i la dona, des que vam bai­xar dels arbres per posar-nos a cami­nar. Eudald Car­bo­nell fa temps que diu que la nos­tra espècie camina per la vora d'un pre­ci­pici, que hi ha una alta pro­ba­bi­li­tat que en qual­se­vol moment cai­guem i que el sis­tema es col·lapsi. Per això, perquè anem de cap a l'abisme, Car­bo­nell creia que no havia de tenir des­cendència. Els anys pas­sen i els fets et can­vien. I ara que encara no és tard ha deci­dit amb la seva com­pa­nya tenir un fill. I no se'n pene­deix. Creu que els fills d'aquesta espècie que ens ha por­tat a la situ­ació que vivim tenen l'encàrrec, la res­pon­sa­bi­li­tat, d'arre­glar els pro­ble­mes que han gene­rat els seus pares i que molts no reco­nei­xen. Per tant, la seva aposta és que ja porti la mot­xi­lla car­re­gada de ben petit perquè sigui cons­ci­ent que la vida és bonica però com­pli­cada. No és l'única decisió que ha pres Car­bo­nell. L'arqueòleg no només ha ento­nat el mea culpa sinó que ha orde­nat els seus pen­sa­ments i els seus conei­xe­ments i els ha aple­gat en un lli­bre dedi­cat al seu fill. Ho ha fet perquè sàpiga d'on ve i perquè, mal­grat no ser con­sells, no repe­teixi els errors de les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors, la del seu pare i d'altres. Al cap­da­vall, doncs, l'Eudald con­fia en l'home i en la capa­ci­tat de repen­sar el món on haurà de viure després del col·lapse mal­grat que pugui sem­blar que, tal com diu ell, després de la trom­pada no puguis cavil·lar en el futur. Per si de cas, ell ja ha tras­pas­sat el sala­cot.